marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 d'agost de 2008
0 comentaris

EL DIA D’EN BANYA VERDA

Ahir, a Montuïri, una gernació va participar en el dissabte de sant Bartomeu, i això que aquest sant –representat amb un ganivet de consideració a la mà dreta que recorda el seu martiri, en morir escorxat- és el patró d’un bon nombre de viles mallorquines. Feia goig passejar-te entre tantes ganes de gresca. Els cossiers (http://www.festes.org/articles.php?id=538) sortiren amb els vestits bons (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/cossiers-amb-colors.html) i molts d’externs ho agraírem. Veient com en Banya Verda empaitava el jovent, em demanava què ens queda per fer o què no hem fet bé perquè aquestes expressions pròpies que es viuen amb tanta intensitat, capitalitzin el sentiment de pertinença. Els de la colla m’endevinaren l’entabanament i d’una empenta em posaren a tret del dimoni. No vaig saber escapar i me’n vaig endur un grapat de llanderades. I mentre en Banya Verda fruïa amb un extern com jo, un montuïrer de no més de deu anys li tocà el picarol que li penja ran del cul.

EL MINUT QUE ES PROPAGA
12.12.2019 | 8.33
QUI CERCA VIES LÀCTIES
15.05.2019 | 9.34
L’HORA DE LA SEDA
23.06.2017 | 9.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.