Si va acceptar passar un cap de setmana amb sa dona i tres parelles amigues més a un hotel còmode ran de mar, situat en una zona poc massificada i, per això, de poca tirada per als turistes de xoquí, camisa imperi i sangria química, va ser perquè tindria tot el temps que volgués per acabar de polir la trama del relat que tenia entre cap i mans.
Just entrar a l’habitació, però, la malsofridura rebrotà en veure que la terrassa no mirava al mar, com havia demanat en fer la reserva, sinó al cul de l’hotel, uns marges de formigó mig tapats per gessamins. Sa dona li proposà tornar a recepció per mirar de canviar d’estança, però ell desistí. A un gat, da-li aigua, digué fort.
No ho embullem més, ja m’està bé així. Col·locà la muda de roba al rober i en retirar la carpeta d’escriptori que contenia papers de carta, sobres i altre material de propaganda de la cadena hotelera, voleià un foli fins al llit.
Estava escrit a mà i no mostrava la marca de l’hotel. Encuriosit, el prengué i llegí:
Us convoc a la glòria,
a l’exultació
del poder de la sang.
Parau aquesta mossa
blanca i assustadissa
com les marededéus.
Aquesta, la del mirar
almoinós de luxúria,
agafau-la entre tots.
No en vulgueu saber el nom:
estripau-li la roba,
que ho deixi tot a l’aire
i violem-la. Primer
jo, que per això som
el cap de bandolina.
No ho digué a sa dona, però la malsofridura es tornà de cop en enjogassament. Ja no tramaria el relat que el portava de capoll: se li havia girat feina mirant de saber qui havia deixat allí aquells quinze versos i per què.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(o bé, directament, el gaudi de la felicitat) és en les teves mans?
No cerquis a defora allò que tu podries desvetllar dins de tu mateix. Lleva’t les busques que t’entelen els ulls i veuràs cine del bo sense pagar entrada.
El poema m’ha agradat moltíssim. Frescor: això hem de menester, enlloc de viure pendents de les picardies que els diaris i els interessos creats ens volen vendre a preu de canari jove.