Profetes

No he estat mai mitòman, ni tampoc partidari de córrer a elevar als altars al primer que es presenta com a profeta. A més tal com van les coses, qualsevol que tregui una mica el cap, o bé li tallen o bé el coronen, en una utilització política o mediàtica que acaba per desvirtuar-ho tot. Amb tot no em puc estar de doldre la pèrdua de l’Abbé Pierre.
Sense entrar a valorar les seves propostes en el terreny social i econòmic, fan falta avui els referents morals: persones que saben interpretar la realitat des de conviccions profundes però no pas dogmàtiques; persones del món però amb una finor espiritual que els fa anar més enllà dels purs anàlisis ideològics; persones realistes però amb esperança… Pel que he llegit i conegut, l’Abbé Pierre tenia molt de tot això.

Nosaltres tenim una figura semblant en Pere Casaldàliga. Us animo a visitar l’exposició que hi ha al Palau Robert Una veu compromesa organitzada per Araguaia i la Generalitat de Catalunya. Hi veureu la vida d’un home i les seves causes. La vida d’un profeta d’aquells que avui fan tanta falta.


  1. Bon dia, Santi! he obert el teu bloc, convençuda que hi trobaria senyal de dol per l’abbé Pierre. El comparteixo. Sense ser tampoc mitòmana, reconec que hi ha persones a la vida que ens fan de referents, que ens hi posen lletra i música, que ens acompanyen… que ens mantenen l’esperança… com ell, com en Pere Casaldàliga, com… cadascú hi pot afegir els seus noms… potser massa pocs?

    Pel paper de crossa que fan, o pel de trampolí, (segons el dia!) dol que se’n vagin. Hi ha prou relleu, Santi?

    amunt i crits! Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.