A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

19 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Marta Rojals, “Primavera, estiu, etcètera”

És, sens dubte, una novel·la diferent. Un relat que va apropant-se i penetrant fins a fer-te’n sentir partícip. Potser passa això no sols per la forma sinó en el meu cas perquè em toca també les arrels rurals.
   La protagonista de la història és Èlia, una arquictecte, de trenta-quatre anys que torna al poble en una visita rutinària. L’acompanyen dues crisis, la de la seua parella (Blai) i la de la faena (la crisi del totxo) que l’aboquen a un impàs. (n’hi ha més)

El primer que sorprén de la novel·la és el tipus de llengua que empra l’autora. Es tracta d’una llengua parlada que recull les particularitats del català de la Ribera de l’Ebre. Així sentim coses com “carinyo, na fent”, “nantros”, “minjava”, “dingú”, “istius”, “mos estalviàvem”, etc. Per a un valencià com jo, sona a pròxim, molt pròxim. A més a més, es tracta d’una novel·la parlada: a través dels diàlegs s’avança la història que resta oberta (Primavera , estiu, etcètera).  
      Rojals lluita perquè el text s’allunye de l’escriptura literària i s’assemble a la transcripció transparent de la realitat. Certament no sembla una ficció, sinó un reality show. Un reality català, simpàtic, amb espurnes d’enginy i amb humor. Real com la vida mateixa. 
    Les innovacions no sols van per aquest costat, hi ha també un reflex ben aconseguit de la realitat psicològica dels personatges i de la geogràfica de l’espai on transcorre amb tota la problemàtica social i econòmica. Els protagonistes mostren els gustos personals, els valors, els dubtes, les preferències sexuals molt singulars o, simplement, poc vistos en els llibres. 
   Tot és impecable? No, al meu parer la novel·la és massa llarga; alguns capítols i, parts de capítols, són innecessaris. Però si l’autora depura el model, crec que podem augurar un èxit futur com a escriptora. 
     També hi ha un ingredient que és passable en una primera obra: el gruix autobiogràfic. Espere que no siga una autobiografia perquè de ser així ben possiblement ens quedaríem sense novel·lista. Ah! i pels demés, molt pertinent situar un personatge en aquesta tessitura de crisi, professional  i sentimental, amb la possibilitat d’abandonar la ciutat i retrobar-se en el poble. El tema dels orígens, de la pertinença, en aquests temps de turbulències és de tot punt  escaient.      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!