A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

6 de febrer de 2010
Sense categoria
1 comentari

Dissabte lluminós

 Un dissabte ventós però amb una llum especial. He caminat per Ferratget, Verinosa, Canet…El mar sempre al lluny, lluent. Com que ha plogut tant, la terra és plena d’aiguamolls, les fonts canten, els barrancs bramen. La carretera que puja a la Vall de Guadalest està tallada i s’ha restituït l’espiral arcaica de silencis. Alguns ametlers han florit i el verd, de l’herba, es mescla amb el rosat i el blanc de les flors.
    En aquest amfiteatre sobre la badia d’Altea, els camins de cabra que transite me’ls conec de memòria. Les pedres, els pins, les oliveres…els podria dibuixar –els dibuixe– en un mena de mapa mental abans de veure’ls. He fet aquest trajecte centenars de vegades, però hui em sembla que té algun al·licient nou.  (n’hi ha més) 
         

En efecte, la novetat és, sobretot, la llum. Una llum forta, brillant. Una llum esmaltada. Una llum, per descomptat, indescriptible. A la llengua li falten paraules per a moltes coses, com ara per designar aquesta llum. I com que un no és Josep Pla ho deixa còrrer… Prou sabia Monet, en pintar la catedral de Rouen o els nenúfars, que la llum transfigura el paisatge, el fa diferent. Matisadament diferent.

   Viure vol dir sentir-se d’un lloc, ocupar un paisatge, sentir que un en forma part –encara que siga de manera temporal. El meu, quin dubte hi ha!, és aquest portal d’entrada a la Vall de Guadalest. Hui, realment, la panoràmica era espectacular encara que el recorregut sempre s’ho val.   

  1. Fa goig llegir els teus posts quan són tan vitalistes. Avui també fa un dia lluminós. No tractaré de descriure’l, si pense en Josep Pla, com tu has dit… em conformaré gaudint-lo. 🙂
    Bon diumenge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!