PER LLEI, A LA TENEBRA

En Maurici és un poliomielític epilèptic, fill de pare pegador, que ben prest prengué el rost de l’alcohol i altres esclavituds. No cal detallar la seva vida perquè només amb aquestes dades s’endevina ben mòlta pel complex i la ràbia. Fa sis anys, en el ple de la seva follia, en una nit gata i boja, apallissà sa mare que acabava de complir setanta anys. En el judici que se li féu no s’al·legà alcoholèmia ni cap altra malaltia, com l’epilèpsia i altres trastorns del sistema neuronal, que atenuassin la bestiesa, i se’l condemnà a un any i deu mesos de presó. Poc després de la condemna, entrà a Can Gazà, l’auxili de desintegrats emotius i socials, on deixà de beure i se li controlaren les seves xacres. Al mateix temps, comença els tràmits perquè se li concedeixi el benefici de la suspensió de l’execució de la pena imposada. A Can Gazà fa vida
monacal: només surt per fer els encàrrecs de la casa, de la qual n’arriba a esdevenir una mena d’ecònom. Gradualment retornà a l’estat de persona: fa cinc anys que no beu i, amb l’epilèpsia controlada, comença a veure-hi clar. Fa un any i poc, després de cinc de no veure-la, es retroba amb sa mare, que el troba fet un altre home. Tan canviat el veu, que presenta testimoniatge favorable perquè se suspengués l’execució de pena a la segona apel·lació. No serví de res. Fa dos mesos es dicta un aute que considera molt greus els fets pels quals es condemnà Maurici fa sis anys, en tractar-se d’un delicte de lesions en un procediment de violència domèstica. S’aprecia, per això, perillositat en Maurici. A més, s’emfasitza que en la sentència no es recull cap malaltia, raó per la qual no serveixen les al·legacions de redreçament personal. Ahir al matí la policia nacional el vingué a cercar i ja féu nit a la presó. S’ha fet justícia, però no hi ha dret: en Maurici tenia un ca seva, un lloc on ser ell, on penedir-se de tot, i ara al retornen, per llei, a la tenebra.

Afegeix un comentari