Què cal fer davant el mai més? Quin comport s’ha de tenir davant qui mai més no veuràs, ni sentiràs, ni tocaràs, ni oloraràs? I més encara, qui fins ara només et feia bé asserenant-te, espantant-te els temors, demostrant-te que la pau existeix i que, a més, és addictiva? El mai més de cop s’imposa
Quan l’adotzenament i els comunicats de guerra glaçada amenacen de fer callar la claror i l’ardència de la paraula que desfà totes les traves; quan per una futilesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments que més trepanen a la recerca de l’ull de totes les fonts; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten
Quan mirar no basta per denejar tanta llum i la remor de l’aigua en salt. Quan el tacte no feny la paraula que més allibera. Quan allò que se sent no porta anses per compartir-ne el pes. Quan el son esdevé meditació i el desvetllament vertigen. Quan l’única fressa que s’hauria d’advertir hauria de ser
L’instant ens hauria de trobar capdecantonejant com els errants i els inquiets. L’instant que desitjam amb una intensitat probablement immesurable o el que, sense voler-lo, marca territori o delimita les passes; la passa. L’instant que sembla no res, un ésser inapreciable que fa inútils tots els microscopis, però que conté la història de la vida
No són hores de pensar que només al Carib trobarem la llum que ens cal per esporgar-nos la pensa pansida. No són hores de demanar al veí si pensa que és revolucionària la tendresa, que la misantropia teva fa el ple en tocar l’horabaixa. No són hores de llegir més encara, que has passat el
Entre l’absurd i capsigranyós canvi d’hora que força la fosca a fer via i la queda decretada a partir d’avui per la presidenta Armengol des de les onze de la nit a les sis del matí, els moixos de casa van esvalotats i del remuc que no cessen de marcar se’n dedueix que n’estan fins
Mai no donis una foto per definitivament xereca, que podria dir un creador venerable i bonifaci. També podria sortir-ne un altre tan venerable i més exigent per girar el calcetí i proclamar que cap excusa és bona per dissimular una presa esguerrada. Com sigui, el retrat poc reeixit d’una magrana madura i fins a cert
Lucina era bella, d’una bellesa que no deixava cap espai al dubte ni als matisos; ella n’era ben conscient i per això de la seducció extremadament treballada en feia un joc amb qui li interessava que no acabava mai. Amb l’emperador Valentinià, però, mai no hi va voler jugar en considerar-lo brut, massa emmorcat per
El proper any 2021 farà 500 anys de la Germania, un dels episodis cabdals en la història de Mallorca. Per commemorar com es mereix aquesta efemèride s’ha creat una comissió cívica de la que en formen part entitats com l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, les fundacions Darder i Mascaró, i un grup d’historiadors,
La pols africana avui no ens ha permès fruir dels colors que encara juguen amb les darreries de la calor ni d’alenar a plaer. Els maldecaposos han tingut un dia pesat tirant a oiós i el cel s’ha hagut d’exiliar. Patint la bromosa atmosfera he parat a una altra pols que, sense ser africana, també
Per ventura no dir res ajudaria a contenir l’allau d’idiòcia que no cessa. No hi ha cap necessitat de dir si saps que res del que puguis oferir oralment farà paret. Tanmateix, a tots ens toca un bon callar, sabent del cert que el callar és com a sucre. Els illencs ho som molt, dels
«Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions». Això diu que passarà el profeta Joel en el decurs del dia del senyor que, «Tot just arriba, devora com el foc i quan ha passat encara crema com
Una orca jove s’ha passat bona part del matí, el dinar i la sobretaula a casa fent salts de tota mena exhibint la seva capacitat inabastable per crear figures amb el moviment del seu cos fusiforme fet especialment per dominar a plaer la mar, petita o oceànica. De l’aigüera es feia amunt com si fos
Per un instant s’ha fet un silenci absolut –com el que ens va parir a la seva imatge i semblança- després que el rellotge de la vila tocàs les sis del capvespre, i fruit d’aquest estat prodigiós hom sentia que podia percebre la ingravidesa, que la pell i l’esperit assaborien la mena de plasma on
Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i