MUDA, SOLS MIRAVA
6 d'abril de 2020
0 comentaris
Poc abans de l’alba ha passat la lluna gairebé sencera per la breu finestra que el son ens vigila. Amb la llum dansava com si cercàs l’aigua quan descansa i calla o el floc d’un bell somni. Muda, sols mirava evitant molèsties, la lluna feta òliba, i marxava lenta bressolant insomnis.