“El crepuscle encén estels” és el nom d’un programa de ràdio capvespral, òbviament, i de referencia, fet a Mallorca, dirigit per Pere Estelrich, que pren el nom d’un poema de Miquel Bauçà, de 1992, que titula així i que comença: “I ara, ves, tu t’atrinxeres / i no saps aclucar els ulls. / T’ametzina prendre
El foc, juntament amb l’aigua, la terra i l’aire, formen els quatre elements bàsics que, segons els clàssics, explicaven els diferents comportaments de la natura. Els estudis fets fins ara indiquen que, probablement, els primers incendis es produïren fa uns 7 milions d’anys. També es dona per cert que el primer a dominar el foc
Helena Fourment, filla d’un comerciant d’Anvers, als 16 anys, el 1630, es va casar amb Peter Paul Rubens, vidu aleshores d’Isabella Brandt, que ja en tenia 53. Helena, a més, era filla d’una germana de la primera dona del pintor i diplomàtic. Amb Rubens, amb qui va viure maritalment durant deu anys, Helena va tenir
Avui horabaixa, Francina Armengol i Socies (Inca, 1971),ha estat reelegida presidenta de les Illes Balears amb els vots favorables del seu partit, PSIB-PSOE, “Unidas Podemos”, “MÉS per Mallorca”, “MÉS per Menorca” i “Gent per Formentera”. El 30 de gener del 2015 va ser elegida per primera vegada. Donar-li l’enhorabona i desitjar-li sort, és preceptiu. Tot
Primer dia de calor valenta i tothom en parla, com si per aquests verals no estiguéssim acostumats a aquests rigors que, sens dubte, es multipliquen i s’agreugen pel canvi climàtic que el nord-americà en cap boig nega sense cap més raó que el seu eixelebrament. I el que tothom tem és el foc, i no
No s’albiren les roses en puny ni els oracles. Cap remor que no sigui el preludi de la dansa dels cavalls que ha d’encantar les criatures. Queda la calma estranya que embruta els vidres, l’enteniment dels nous demiürgs i l’esma del refugiat que s’inventa la vida per fugir del dolor que provoca la misèria. Les
El meu preceptor en cap segueix punt per punt els preceptes de la impaciència i quan s’encotxa per anar a part o banda, encara no ha encalentit el seient i ja demana si falta molt per arribar. Avui no ha estat excepció, ans al contrari: la impaciència s’ha agreujat perquè duia uns regals que s’han
Avui, dia 23 de juny, fa 251 anys que a Aranjuez, Madrid, Carles III, sí el del conyac, signava la “Real Cédula de su Majestad a consulta de los señores del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales á reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el
Un cop llegit el document «ACORD2 DE GOVERNABILITAT» signat pel PSIB-PSOE, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, que conté les línies mestres de l’actuació del futur Govern illenc, no t’envaeix la il·lusió que caldria. I tanmateix és cert que la intenció és aprofundir en la inversió social per tal de pal·liar les mancances (moltes d’elles
Ningú no llegeix de la mateixa manera i les lectures que feim estan supeditades, poc o molt, a l’estat d’ànim amb què emprenem el camí lector. Ahir, mentre esperava entre expectant i lleugerament remolest la decisió de les bases de MÉS sobre la proposta del PSIB-PSOE a aquesta formació per fer part del Govern de
El 19 de juny de 2014 vaig acabar la primera lectura d’un llibre de galtades, remolins i altres sacsades atordidores, “El llac dels Signes”, de Miquel de Palol, un autor que seguesc i necessit per espantar la beneitura que amb extrema facilitat sol estafermar-nos. I en adonar-me d’aquesta fita no puc evitar tornar al llibre
Rosa Planas –“caníbal de la lletra”, segons pròpia definició- acaba de presentar una veritable excepcionalitat: “Lliure entre llibres”, editat per J.J. de Olañeta a la seva col·lecció de petit format Centelles. Una obra o, millor i dit sense cap mena de prevenció, un cant a la fidelitat als llibres perquè “representen el millor de l’ésser
La plaga d’embrutadors de parets, façanes i altres murs que pateix Palma la mantenen en constant escac i mat. Cert és que la plaga és global, això vol dir que la dèria per embrutar amb colors vius i expressions inintel·ligibles murs, façanes, parets, vagons de metro o tren i qualsevol superfície que pugui cridar l’atenció
Adia edicions calongines acaba de treure dels seus obradors, dins la col·lecció Ossos de Sol, “Ara he vist passar una mèrlera”, del campaner Miquel Àngel Adrover. Paraula jove i per això abrivada, avesada a la glossa on l’espontaneïtat s’avé amb les intencions més elaborades. La part titulada “Pell a la cendra”, és la més oxigenada
La terra ja no arrela. És un sentiment cada cop més pregon que es fa gairebé intractable en veure els moviments de màquines i sòl tan dolorosos de la futura autopista Llucmajor-Campos o l’abandonament lesiu de tants de sementers. I si no arrelam, de la nostra singular manera de tractar el món i relacionar-nos-hi no