marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

LA NO-VIOLÈNCIA, EL PACIFISME, EL GANDHISME, AVUI I ARA

31 de gener de 2019

El 30 de gener de 1948, Nathuram Vinayak Godse matava Mohandas Karamchand Gandhi, conegut amb el títol honorífic de mahatma, a Nova Delhi. Aquest pensador, polític i lluitador per la independència de l’Índia tenia 79 anys. El pare de la no-violència i la desobediència civil va néixer enguany fa 150 anys justs a Porbandar, a

Llegir més

LA POESIA COM A CLAU DEL FUTUR

30 de gener de 2019

“La llibertat, entesa com a l’assumpció de la responsabilitat individual aliena a tota afectació burocràtica i assumida amb totes les  conseqüències, és la fita més alta i la més sagrada de totes a quant pot aspirar la poesia”. Això i així ho diu Jaume Munar a “El futur. Poesia de la inexperiència”, obra editada conjuntament

Llegir més

PIERROT DESATÈS

29 de gener de 2019

La mort sobtada d’alguna persona que coneixes i tractes et deixa allà deçà de tot; de la mort i tot. I si qui es mor ha tastat l’amargor de l’abandó, de l’allunyament de l’escalfor que cal per no perdre l’equilibri ni l’avès a viure, la sensació de pierrot desatès no t’abandona en molt de temps.

Llegir més

EL RELLOTGE MUT

28 de gener de 2019

Els meus preceptors i jo hem tingut avui horabaixa una esplèndida jornada de treball al voltant del temps, el mesurat i el meteorològic, una qüestió que, com més va, més cos va prenent en les nostres converses. En ells el temps que es mesura s’hi queda fins que hi deixa escolims i en mi no

Llegir més

EL SEGON PONT DE LES LLÀGRIMES

27 de gener de 2019

Qui volia viure com els ascetes, amb les menjades comptades, ha mort nit closa pensant que dormia fort, com feia una eternitat que no ho feia, somniant a fons que no somniava, veient-ho tot amb claror molt intensa, la lluminositat de la innocència, la que recordava de quan les llàgrimes tenien el valor de la

Llegir més

EL PONT DE LES LLÀGRIMES

26 de gener de 2019

Et deixo un pont de mar blava  / que va del somni fins als teus ulls, / des d’Alcúdia a Amorgos, / del teu ventre al meu cor. Les figueres nues, en la pràctica abandonades a l’atzar i a una sort que mai no troba el camí perquè deploren la producció industrial, es deixen emblauar

Llegir més

CRÒNIQUES DE LA SUPERVIVÈNCIA ESGARRINXADA

23 de gener de 2019

Miquel Sbert i Garau acaba de publicar la seva segona aportació a la narrativa, “Llibre de les calitges”, després d’haver editar diversos estudis sobre cultura popular, oralitat i educació. La primera novel·la va ser “El Crim”, Lleonard Muntaner editor, 2017. Aquesta segona obra, també editada per Muntaner, va ser guardonada amb el Premi de Narrativa

Llegir més

LA VEU DELS NÀUFRAGS

21 de gener de 2019

Els sorolls mai no acompanyen la solitud forçada, de la mateixa manera que la nit no es descuida de qui beu a glops generosos l’isolament mentre fa créixer la por a un ritme desorbitat. Contra la ignorància que vol ser perdurable, sempre la lluita a favor de la claror i la fulgència que sols és

Llegir més

LES OMBRES QUE JUGUEN

19 de gener de 2019

Juguen les ombres amb tots els que habiten la casa des que l’aixecaren quan la misèria decidí deixar els abocadors de les renúncies, el dictat del fuet i l’esclavatge. De la casa, des que estrenà teulada, ningú que hi hagi denejat la tendresa mai no se n’ha anat per reforçar-ne permanentment les parets mestres i

Llegir més

EL NIN QUE VOLIA SER VELL

17 de gener de 2019

Sempre que li demanaven què volia ser de gran, deia resolutivament que vell, com son pare. En quedar embarassada d’ell, sa mare, deien les veus més acreditades de la vila que ja no n’era l’hora, fets els quaranta-set anys, i encara menys son pare, que en tenia dotze més. Ningú no en donava res, d’aquell

Llegir més