enganxat als límits que més afermen sense angles rectes ni mots monosíl·labs voltant com els xorics sense desmai cosmonauta de les fonts que no volen expandir-se més enllà de l’alè dels ulls dels ratpenats de les orelles de mosca dels peus de plom de la llengua bruta que neteja les vies làcties seduint les nueses
En pocs dies de diferència la Germania de Mallorca ha estat tema de conversa amb l’amic Víctor Gayà i ahir, en la presentació de la segona edició (vint anys després de la primera) de la novel·la de Rosa Planas «L’orador dels ocells», finalista del Premi Ciutat de Palma 1988 i editada ara per Olañeta, Nicolau
Sense gra ni roba lliuro les arnes i al cau retorn lluny de la llum la boca en terra enllà de la música lloant la nuesa i l’esclat de cor dels bleixos estèrils
L’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, representats pel director general de l’Ens Andreu Manresa i la vicepresidenta de la Corporació Núria Llorach, han acordat avui abordar noves vies de col·laboració entre els dos ens audiovisuals, en l’àmbit de la producció, l’edició conjunta, l’adquisició de drets d’emissió
La vida, a voltes, s’arracona i es penedeix de viure, ho conten els panells que han passat de moda perquè el vent ha canviat d’hàbits: fent-se urbà ha perdut habilitat i ja no vol saber res del sector primari. Com el fum d’ençà que el carbó i la seva combustió contaminen. Fins i tot el
La proposta que fa Miquel Àngel Llauger a “Fourmillante. Novel·la coral en vers” és agosarada, afortunadament, i val a dir que del repte se’n surt notablement tot i la dubitació dels primers poemes. Poc més de vint-i-tres hores traüllant per una urbs, molt més eixam incòmode que espai esponjat, on la llum crea més espectres
“À punt”, el primer canal televisiu de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, emet regularment les vint-i-quatre hores de cada dia des del 10 de juny d’enguany. A partir d’aquest instant es posà sobre la taula la recuperació de la reciprocitat de les tres televisions públiques dels Països Catalans, TV3, IB3 i À punt.
La mar sempre crida i captiva i encaterina, com vaig sentir a dir a una dona molt gran quan jo encara estava en construcció i no és que fos ni il·lustre ni il·lustrada. Això sí, estava llogada a casa important i el seu senyor era de la ceba, deien els de la vila amb un
Temps d’estraperlo i altres contrabans, de records que es despengen de les parets, dels predecessors més autènticament canalles convertits en catifes estotjades per no fer-les malbé. La boca, el fusell; la paraula, una bala perduda que cau a plom als peus de qui lamenta tanta impostura, tanta iracúndia, tant de mal fet a posta, tantes
Temps era temps, un cavaller muntat en son cavall esplèndit, en un dia assolellat de primavera, anava cantussejant de la seva possessió a la vila on hi havia de fer unes gestions, tric-trac, tric-trac. De cop, mentre pensava en la nit tan joliua que havia passat amb la seva muller, la més agraciada i dolça
Com rep l’aigua de pluja, la mar? Amb quina actitud? L’acull com si fos aigua pròpia? I què sent, l’aigua de pluja en caure sobre aigua salada? Li reca no fertilitzar la terra, no fer-se espill per emmirallar l’ocellada i l’escriptura de qui pot encativar els lectors més exigents? Mar de pluja, dansa extenuant
A les vuit i quart del matí aparcava el cotxe per anar a fer unes gestions bancàries i de l’altra banda de carrer un senyor alt, forçut, em saluda castellanament amb una efusivitat encomanadora. No creia que em saludàs perquè no he reconegut la seva fesomia i m’he fet l’orni. Emperò ell, travessant a grans
Cap cel no ha estat mai gens benigne ni cap terra magra, promesa. El cel no ha admès mai les mirades dels desitjosos i la terra de sempre ha estat molt mal venuda als pitjors desaprensius. Som terra sense safarejos ni llacs artificials, sense cucs, ni llimacs, ni aranyes, ni mans amb les ungles pintades.
Tenia la saturació d’oxigen en sang feta pols, un edema sever, taquicàrdia i altres desordres habituals en estar a punt de fer noranta anys, adversitats que aconsellaren l’ingrés hospitalari. En unes hores ha remuntat força i està més asserenat. Tanmateix, no s’acaba d’acostumar a les bates clíniques, que sembla dissenyades a posta per ridiculitzar els
Un inspector de policia cridat a declarar per la càrrega a l’Escola Àgora, a Nous Barris, el primer d’octubre de l’any passat, ha dit que la situació viscuda era semblant a la batalla del pas de les Termòpiles. No ha aclarit –o no ho he trobat a cap de les ressenyes consultades- quins eren els