LA LLUM ENSORRADA
26 d'octubre de 2018
0 comentaris
L’alè no aixeca pols ni crida el panteix. La veu es fa ganyota i els ulls s’immolen. La sentor dels anhel incinerats s’escampa en els camps dels mots contrafets reduïts a eres ganivetades per la sequera extrema. La solitud s’estranya. Cap solera per fer peu cap armella per fermar l’ànsia sense far. La llum ensorrada,