EL DICTAT DE L’ESPASA
15 d'octubre de 2018
0 comentaris
I es despert en un camp encatifat de mans que llegeixen incontinentment i paraules penjades dels arbres com si fossin figues amb lletrada esmussant que cerca molt lentament les rieres. Tot són pomes-paraula vermelles sense cap cop, paradisíaques, lluentes, àcides, a la recerca de pecadors, a prova de dents sanes, de polpa generosa per poder