“Em mancava sensibilitat per poder patir” […] “Perquè l’agitació dels altres és precisament l’espectacle més agradable per als indolents”. Qui així diu és el baró Friedrich Michael von R…, el protagonista de “Nit fantàstica”, l’extraordinari relat de Stefan Zweig editat per Quaderns Crema i traduït per Carme Gala. Els estius tenen els seus plaers, com
És molt més que un honor que un amic escriptor et permeti llegir un original i, a sobre, que te’n demani l’opinió. Fa dies, que fruesc de llegir uns poemes calibrats, clarents, plens d’idees i de bellesa de Víctor Gayà. N’obviaré el títol i tota referència explícita per no cridar la malastrugança, que editar poesia
Avui fa tres anys que se n’anà pacificant Climent Garau i Arbona, un home que no es cansà mai de fer país. Vaig tenir la immensa fortuna i l’honor que em consideràs amic seu i, per això, em permeté que traullàs a l’ampla per la seva memòria per tal de treure’n ni que en
Queia el migdia rogent quan l’ovella més mansueta de la guarda gazanenca s’ha posat de part. Serà el quart anyell nascut en els darrers deu dies; una bona renda, si va a dir ver. I en queden per venir. La generositat del lloc esdevingut refugi no té sostre ni fronteres. Poc abans d’aquest naixement que
Fer del blanc (o del negre) groc, significa, segons indica el “Diccionari Català-Valencià-Balear”, fer veure una cosa per l’altra; enganyar. Hi pensava, en aquesta dita, en veient la fòbia pel groc que s’estén arreu empesa pels partits estatals més reaccionaris i les seves cadenes mediàtiques de transmissió per l’única raó que els llaços d’aquest color
Hem jugat a ser arqueòlegs, avui, els meus preceptors i jo, tot visitant el poblat talaiòtic menorquí de Torretrencada. El preceptor en cap s’ha interessat per tot, especialment pels enterraments dels nostres avantpassats que visqueren sota el mateix cel i sobre la mateixa terra que treballaren amb esforç i defensaren fins a l’extenuació. Entén que
L’home que mira i es beu el paisatge d’homes que senten el batec fosc de l’illa, clama a la terra i calla. És el vent que escriu sobre la mar l’ànsia de la llum, el crit de la pell en besada, el desfici de l’aire. Cavalls sobre el blau que encén els blancs de l’illa.
Els meus preceptors, com a cloenda dels cursos d’estiu que hem fet a Ca n’Estranya, han decidit de celebrar l’èxit a Menorca. Consideren que he aprofitat suficientment el temps i he vist cap, cinc anys menys dos mesos, en canvi, és la tercera eixida i la primera en vaixell. Quan aquest preceptor em veu inquiet
Vells raors amb el pols trencat vigilen lascius les joves camallargues que canten exultants i folguen fins que trenca l’alba. No fan cas de qui troba el camí i de l’eufòria tira molt lluny la pedra i no amaga la mà que escriu i amoixa ulls esclaus que mai no han pensat a rebel•lar-se.
“At first I was afraid / I was petrified / Kept thinking I could never live / Without you by my side / But then I spent so many nights / Thinking how you did me wrong…”. En el cotxe, arrenca Gloria Gaynor el seu “I will survive” i el monitor es disposa a fer
Els meus preceptors, quan es conxorxen, el món tremola. De sobte es miren, esclaten a riure fort i tot voleia. El preceptor més jove, a tocar dels deu mesos, riu amb unes ganes tan noves i plenes que tot el seu entorn és enveja; de la més productiva, clar. Vés a saber què el fa
Els atributs de l’home-lletrada que va de vila en vila oferint els seus serveis de taumaturg sense demanar ni la voluntat a canvi: aspror en els mots, esmussaments en les pensades, xerracs en el paladar, serretes en les dents, paper de vidre en el palpís dels dits, tel de ceba en els llavis, paper d’estrassa
Creia fermament que les operacions matemàtiques, fins i tot les més elementals, podien dessecar els cors dels alumnes més joves i que eren capaces de convertir els filets de sang de les ferides més innocents en fuets per flagel•lar els estudiants que presentaven més dificultats per entendre-les. I afegia que no feien res més que
Avui fa 82 anys que assassinaren Federico García Lorca i els hereus dels seus assassins segueixen bravejant del seu feixisme, traient pit de la seva absoluta misèria ètica, escaïnant de valent mentre menyspreen tot allò que ignoren –que ho és gairebé tot- i gaudint d’impunitat per a les seves bestieses i calamitats. És clar que
Avui fa un any dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils on hi moriren 16 persones i més de cent-trenta en sortiren ferides, i, per això, per homenatjar les víctimes, s’han organitzat actes institucionals en els que s’hi han apuntat sense dubtar-ho un moment les màximes autoritats estatals. Calia? Calia omplir la