SENTIT SENSE PUES
En sentir la piuladissa matinera d’ocells que no sap determinar i que el traslladen a un sentir deslliurat de pues, recorda el temps d’infant que se sent gran en què volia carregar-se a l’esquena tots els mals i els pecats del món perquè tothom es compadís d’ell i del seu mirar almoinós permanentment a punt