Estimar costa; odiar no perquè ve de sèrie amb la naixença. Tenir aquest pensament just després de l’alba pensant alhora en com pot acabar el conflicte bèl·lic obert entre l’Iran i Israel, l’afeixuga enormement i estranya. No pot defugir la sensació que no és ell qui acaba d’elaborar una reflexió que no comparteix perquè la
L’emprenyadura és un estat -entre la inquietud i la susceptibilitat extremes- que apareix de sobte, sense avís previ i sense cap causa clara i determinant. És un enuig hom diria que en brut, germinal, maldestre per poderós i molt acusat que activa alhora totes les defenses i tots els sistemes d’arremesa. Lluny de ser esburbada,
A Bunyola, com cada any al voltant del catorze d’abril, avui al migdia s’han homenatjat els assassinats pel feixistes que el 1936 s’aixecaren contra el govern legítim republicà i que foren enterrats a la fossa comuna del cementiri. Enguany ha estat el galerista Ferran Cano, net d’Emili Darder, el batle màrtir de Ciutat, qui ha
Avui fa 505 anys que va néixer Caterina de Mèdici, reina de França, que introduí la cotilla a la cort francesa. I 141 anys que ho va fer a Palma la pintora Pilar Muntaner. I de Samuel Beckett 118 del seu naixement a Dublín (“la memòria no és només la capacitat de recordar, sinó també
Li deia el vell xarrupant una llimonada natural tèbia: “Per companyia no vull cap animal per no pertorbar-lo amb la meva indiferència. Tanmateix, la companyia està sobrevalorada i, a més, ja li va bé al mercat que ens ajuntem, que ens encollem, que ens emparellem perquè plegats som més bons d’entabanar i d’estafar”. Ell s’havia
mai és l’adverbi dels anys la clau del pany del misteri mai és la petja del temps l’any llum on viu el plaer mai serem res més que mai
No pot evitar assimilar tothom qui veu a un animal. Començà a fer-ho en sortir de la innocència per la precisió d’un professor poc preparat i gandul de llengua espanyola que sostenia que les cares de les persones trobaven el seu mirall bé en un porc o bé en un corb. Ell, que tenia la
Quan deixa venir els records, amb una freqüència que mai no sap si és minsa o excessiva, el primer que arriba, inexorablement, és el de la rata engrutada que matà amb son pare a la seva habitació, més continent d’humitat castigadora que no santuari de la son. Havia de fer els set anys, un diumenge
Les clívies esperen quelcom mal d’endevinar. Miren a l’aire i no sols s’ofereixen a l’admiració del distret o a la indiferència de qui exigeix més prodigalitat a l’atzar i a la llibertat de l’aire. Tampoc no reclamen cap conversa displicent ni la sinuositat dels pensaments que es rebutgen per excessivament elaborats. Sembla que es conformen
Avui horabaixa s’ha clausurat a Manacor el 14è Campus Rock – escola itinerant de Pop-Rock (https://campus-rock.com/) una iniciativa oberta a joves músics, a partir de 12 anys, de tots els instruments on es treballen distints estils en sessions en grup i en les que també es treballa la creativitat. Es recomana tenir almenys dos anys
els ulls marrits, en prendre el camí fressat de la garriga que desconeix l’esgotament de la paraula, s’adonen que ja no tenen la necessitat de perdre res per poder trescar per la memòria esburbada de la llum, dels astres i dels eclipsis
Avui fa 450 anys que morí Caterina Tomàs i Gallard, Santa Caterina Tomàs, l’única santa mallorquina fins ara. Al migdia, molts campanars mallorquins han recordat aquesta fita i el Consell de Mallorca, avui mateix, ha inaugurat una exposició sobre la santa i durant tot l’any ha programat diversos actes. A més, és intenció d’aquesta institució
El joc de l’oca, segons uns, l’inventaren els grecs durant el setge de Troia, entre els segles XIII i XII a.c. La primera resta arqueològica es trobà a Creta, el Disc de Phaistos, de l’any 2000 a.c. D’altres el vinculen al Camí de Sant Jaume francès perquè les 63 caselles del joc corresponen a les
Venguérem les cases per anar de lloguer i ara no tenim doblers per pagar-lo. Aquesta podria ser una de les lliçons que podríem extreure de la nostra actual condició d’illencs en descomposició. La crisi habitacional que patim a les illes Balears i Pitiüses, a més de ser extrema -i precisament per això- avergonyeix la nostra
En sentir la piuladissa matinera d’ocells que no sap determinar i que el traslladen a un sentir deslliurat de pues, recorda el temps d’infant que se sent gran en què volia carregar-se a l’esquena tots els mals i els pecats del món perquè tothom es compadís d’ell i del seu mirar almoinós permanentment a punt