Les clívies esperen quelcom mal d’endevinar. Miren a l’aire i no sols s’ofereixen a l’admiració del distret o a la indiferència de qui exigeix més prodigalitat a l’atzar i a la llibertat de l’aire. Tampoc no reclamen cap conversa displicent ni la sinuositat dels pensaments que es rebutgen per excessivament elaborats. Sembla que es conformen
Avui horabaixa s’ha clausurat a Manacor el 14è Campus Rock – escola itinerant de Pop-Rock (https://campus-rock.com/) una iniciativa oberta a joves músics, a partir de 12 anys, de tots els instruments on es treballen distints estils en sessions en grup i en les que també es treballa la creativitat. Es recomana tenir almenys dos anys
els ulls marrits, en prendre el camí fressat de la garriga que desconeix l’esgotament de la paraula, s’adonen que ja no tenen la necessitat de perdre res per poder trescar per la memòria esburbada de la llum, dels astres i dels eclipsis
Avui fa 450 anys que morí Caterina Tomàs i Gallard, Santa Caterina Tomàs, l’única santa mallorquina fins ara. Al migdia, molts campanars mallorquins han recordat aquesta fita i el Consell de Mallorca, avui mateix, ha inaugurat una exposició sobre la santa i durant tot l’any ha programat diversos actes. A més, és intenció d’aquesta institució
El joc de l’oca, segons uns, l’inventaren els grecs durant el setge de Troia, entre els segles XIII i XII a.c. La primera resta arqueològica es trobà a Creta, el Disc de Phaistos, de l’any 2000 a.c. D’altres el vinculen al Camí de Sant Jaume francès perquè les 63 caselles del joc corresponen a les
Venguérem les cases per anar de lloguer i ara no tenim doblers per pagar-lo. Aquesta podria ser una de les lliçons que podríem extreure de la nostra actual condició d’illencs en descomposició. La crisi habitacional que patim a les illes Balears i Pitiüses, a més de ser extrema -i precisament per això- avergonyeix la nostra
En sentir la piuladissa matinera d’ocells que no sap determinar i que el traslladen a un sentir deslliurat de pues, recorda el temps d’infant que se sent gran en què volia carregar-se a l’esquena tots els mals i els pecats del món perquè tothom es compadís d’ell i del seu mirar almoinós permanentment a punt
Ha esperat a canviar l’hora al rellotge de paret que té a l’estudi -i que tanta falta li fa- a les cinc de l’horabaixa, hora nova, i es demana quants n’hi deu haver que la canvien a l’hora establerta. Si hi ha qualcú que espera a què siguin les dues en punt de la matinada
Diu la ta Maria -noranta-un anys més que fets- que quan era petita, per la Setmana Santa, l’únic entreteniment que tenien les nines era posar-se als costats del portal de l’església en acabar les processons del Dijous i del Divendres Sant i apagar els ciris i les atxes dels penitents i homes que anaven a
Fulgencio Coll Bucher, regidor de l’Ajuntament de Palma per Vox, considera que a l’Ajuntament de Palma s’ha d’acabar amb l’apartheid lingüístic que ataca la llengua oficial de l’estat. Talment. Per això, ha ordenat al batle de Palma, Jaime Martínez, i al seu partit que portessin al plenari una proposta seva per eliminar el requisit de
El lingüicidi decretat per Marga[lida] Prohens, la jerarca provincial de les illes Balears i Pitiüses, comença a donar fruits: l’Ajuntament de Calvià ha arraconat definitivament el català, el de Palma considerarà la seva llengua pròpia, la catalana, com a mèrit i no com a requisit a les proves per a proveir-se de personal i la
Ve de molt lluny considerar l’epilèpsia com un mal de l’esperit i no precisament del bo. Els grecs antics, contradictòriament, també l’associaven amb els genis i les divinitats, i per això l’anomenaren la malaltia sagrada. Hipòcrates, no obstant, refusà l’origen espiritual de la malaltia, considerà que era un problema cerebral tractable mèdicament i va suggerir
Res no tenen a veure “El Messies” de Händel (l’oratori en tres actes revisat per Mozart en direcció escènica, escenografia i il·luminació de Robert Wilson), la pel·lícula “American fiction”, de Cord Jefferson, i el llibre “Ocàs i fascinació”, d’Eva Baltasar. No s’avenen ni s’encontren; sols tenen en comú, aquests tres prodigis, que han omplert tres
esclata una flor i es trenca la paraula que hauria de prenyar l’udol del llop
han quedat els ulls de cendra que dispensaven els mots, la fúria de la llum que feia callar els estúpids, el pol·len de les certeses que sols afecta els incrèduls, el camí fressat del llibre que et solca pit i espinada