LA NEGROR QUE S’EMBETUMA
13 de desembre de 2017
0 comentaris
Tot queda lluny, inabastable, tot llevat del temor que tira cap a la por i per això el son té l’alè fatigat i es despert sobresaltat massa sovint. Res no aquieta l’ànsia ni el temps estrellat que perd el senderi i la gana. Volta la sang ben carregada de coll, fluixa de boca i cames.