Gaudint de les estances del palau del Consell de Mallorca en hores tardes, quan allí només hi ha el personal de vigilància i neteja, pensava en la història d’aquest recinte que és recent, de finals del segle XIX i començaments del XX. L’aixecaren sobre el que durant moltíssims d’anys va ser presó perquè fos la
Cercar documents té de bo que, amb freqüència, et retrobes amb referències oblidades que te segueixen oxigenant força. Cercava una referencia de Josep M. Llompart, que he trobat, però també n’he trobat una altra sobre la poesía de Gabriel Alomar i Villalonga (Palma 1873 – El Caire 1941) que m’ha obligat, venturosament, a tornar a
El 1963 Juan Antonio Bardem (1922-2002) dirigia la pel•lícula “Nunca pasa nada” en la que posava en solfa la hipocresia més roïna, els prejudicis més letals i el puritanisme més tronat d’un poble castellà que representava l’Espanya de Franco. Gent vinguda de fora posa al descobert l’ardor d’aquesta obscuritat profunda i tanmateix, al final, acaba
La Junta Electoral Central (JEC) prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio dir “consellers empresonats” o “president Puigdemont”. Com si no hi hagués consellers empresonats i Carles Puigdemont no hagués estat elegit president de la Generalitat de Catalunya. Ja no podem dir, tampoc, president Mas, president Tarradellas, president Montilla, entre d’altres? Altrament, la JEC ha prohibit
Diumenge de foganya o braser i llibres, agombolant-ho tot amb la música que més endins es fa per traüllar a pler. No tenc foganya ni braser, però sí una mica de temps per als llibres i la música. Havent fet el cafè, el cap s’entabana i ben aviat te trobes en unes golfes a vessar
S’atansa el desembre, la darrera passa per cloure un any d’espines i fang, de criminals i de sequera. Acaba l’any amb les espatlles caigudes, desganat i rebaixat o ribotat per la toixesa que imposa el poder de sempre sense trobar excessiva resistència. I per més refotre, escassegen els esclata-sangs impedint que els cercadors puguin presumir
Avui és el divendres negre, diuen els que s’omplen la boca dient ”black friday” evidenciant que no estan gens acostumats a parlar anglès. I, certament, ho és, negre, aquest divendres; de fet, des del 16 de setembre (ja fa una eternitat i 39 dies, amb permís del mestre Theo Angelopoulos), els nostres jorns no són
Bernat Nadal acaba de fer-se amb el premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa, organitzat per l’ajuntament d’aquesta ciutat i Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb el recull “Suite de Camille Claudel”. Alegra molt que un amic vegi recompensada la seva feina acurada i exigent a la tanca de la poesia. Seguesc en Bernat
Voluntat de ser el bolígraf que escriu en llengua estranya o un sobre esperant destinatari o una paraula dita per primer cop o una lletra nova per traçar o els dits que tresquen cossos i troben tresors o el roser que agença somnis o rosa englantinada o la guillotina del tedi o ciutadà del desert
A les quatre de la tarda el parc no atén cap criatura perquè encara són a l’escola. El cafè més concorregut dels entorns els dimarts té tancat i apregona la sensació d’haver tocat la mare de la serenor. Ningú a la pista de bàsquet; ningú a les zones de joc. Només un jove amb un
Diu la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, (entitat, per cert, que el 2013 va rebre el Premi 31 de Desembre Francesc de B. Moll, concedit per l’Obra Cultural Balear) sobre el “Black Friday”: “Als Estats Units es coneix com Divendres Negre (en anglès Black Friday) el dia que inaugura la temporada de compres nadalenques amb significatives rebaixes
Cerca l’amor, que ja et trobarà la mort. Amb aquesta frase que li baixava pel coll mesclada amb la bava es despertà gens sobresaltat tocades les onze del matí d’un diumenge fred, amb la llum malalta. L’havia llegit en el que recordava del somni, que l’havia dut a un excusat llardós d’un bar suburbial decorat
El meu preceptor tenia anit el seu primer concert amb els seus companys més tendres de la seva escola de música i durant la tarda no s’ha mostrat gens inquiet ni neguitós. Els seus quatre anys i vint-i-set dies de plena saviesa acaren les dificultats amb aplom. Des que assagen les cançons que interpretaran no
Caminant en tombar el capvespre pels carrers de pocs pams d’amplada que hem heretat i que venen de molt lluny per acabar a la llinda d’un futur que sembla venir d’anques, és bo de fer obrir de pinte en ample la imaginació i sentir com et segueixen ciutadans de molts de cents d’anys, dames en
Retornant a casa en haver acabat feines inajornables i en ple capvespre, passant per un dels carrers més comercial de Ciutat que ja han vestit –exactament com cada any- de Nadal, pensava en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, empresonats injustament avui fa un mes dia per dia. I amb els altres membres del Govern Puigdemont,