Amb l’alè que empeny la juguera i alimenta la fantasia pren un llibre de tants l’obre a l’atzar i just al marge dels versos que parlen d’enginyar somnis reveladors amb els moviments entabanadors de la boca de l’amant hi troba escrit que amb la rialla dels pits, amb els ulls de la boca l’aigua es
El Butlletí Oficial de les Illes Balears d’ahir dia 29 d’agost de 2017, publica la resolució del director general del Servei de Salut, Juli Fuster Culebras, per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories de personal estatutari del Servei de
El responsable observa n’Ireneua, la primera ovella negra nascuda a Can Gazà en els quaranta anys que fa que la finca es dedica als deportats socials de Mallorca. Ja té mig any, Ireneua, i no és tan negra com quan va néixer; la seva negror, en aquests mesos, ha perdut intensitat i sembla que acabarà
La manifestació del «No tinc por» de dissabte passat a Barcelona va ser un clam contra el terror i els qui el practiquen. I malgrat això, tant aquest clam com les imatges que l’il·lustren han estat objecte d’interpretacions molt esbiaixades i de manipulacions. La televisió espanyola que ens costa un ull de la cara va
Som l’home simple que habita la casa dels ocells que canten. De cap no en sap el nom, de tots el clam i el plany. Obrim molt lentament la finestra més gran per oferir al vent el darrer instant d’exultació i demanar-li quantes guerres ha guanyat la llibertat. I tornam a admirar el cos d’estel,
Trencant l’alba, sent refilar un aucell que no sap identificar i es demana com pot ser que a la ciutat folla, grisa, renouera i estibada de gent i cases amuntegades idolatrant la lletjor hi vulgui fer estada un animaló fràgil i agut que fa del cel el llenç que necessita per dibuixar allò que no
L’abraçada dels pares del nen de Rubí mort a l’atemptat de dijous dia 17 a la Rambla de Barcelona i Driss Salym, substitut de l’imam de la mesquita d’aquesta ciutat, escruix de bon de veres. S’ha de ser molt enter per assistir amb un aplom d’esberlar murs a una concentració en homenatge al teu fill
Els poemes es despengen dels somnis i ella empara els mots amb la boca oberta i la saliva als llavis per ser mar. El sol s’entreté en sa pell que s’estén a l’aire que teixeix l’home tranquil que l’observa amb la calma de qui prega poder viure sense atendre les hores. Qui habita en els
Somnià que un dels seus mestres, el professor de grec que li obrí manta escletxes en el coneixement i que morí en la plenitud de sa vida atropellat incomprensible per una galera en un dels carrers vells de Ciutat, estudiava la vida i l’obra d’un ermità d’un poblet de l’interior que, al seu parer, en
De les incomptables imatges que circulen dels dies posteriors a la tragèdia de La Rambla de Barcelona, n’hi ha una que em va colpir i sorprendre, i que malauradament no he estat capaç de trobar per compartir-la. Es tracta d’un escrit en el revers d’una palangana pastissera de cartró dipositat en un dels indrets on
Vull viure el temps de les feres, ser el rellotge dels cargols, la minutera de les tarantes. Comptar com ho fan els corbs, fantasiejar com els rats penats, manar des de baix com les boes. Ser bon vivant com la paparra, pensar com els goril·les i jugar com els cabirols. Emprenyar com les lladelles, assumir
Dia portopetrer, amb la dicció dels del lloc i contrada: Portopetre. Hi feia bon estar, amb airet que ventava mals humors, calors excessives i emprenyadures diverses. Ves a saber perquè, les barques, de la mida que siguin, fan mirera, atrauen l’atenció de menuts i garruts. I passejant entre barques, llaüts, velers, llances i iots t’adones
A la part dedicada a certs llibres d’uns grans magatzems –no cal fer-ne publicitat- , entre la tenda de cafè i la d’estilogràfiques, vora una de les caixes, una padrina gronxa un menut mort de son que tanmateix no ho fa coneixedor. Això sí, demostra l’art de fer tremolar el xumet sense que li caigui.
De por, després dels atacs a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, no en tinc. Ràbia, molta; tota la que puc contenir. Ràbia que a casa meva corri esbojarradament la sang. Una ràbia que s’escampa per totes les canonades de les reflexions. Traüllar per les xarxes socials, principalment facebook i twitter, em va fer
Males noves des de Barcelona. L’atropellament massiu a les Rambles -amb morts no confirmats oficialment quan encara no són les sis del capvespre- i molts ferits. Pànic estès. Estaborniment generalitzat. Tot es precipita, es demana a la gent que no surti al carrer prop d’on hi ha hagut la tragèdia i s’han suspès tots els