Se sent remor de temença, com si el vent volgués fer-se mar endins i escombrar els esculls de coral o els sediments de porqueria que acull sense oposar resistència des que el món viu i mata. La inquietud grimpa com els llangardaixos que surten del son de l’hivern i amb la seva blancor tètrica espanten
L’horabaixa, encara jove, s’estira en el carrer proletari de la capital desmesurada amb plataners a banda i banda. Per la vorera plena de bufades del trespol que la Sala ignora, avancen dues dones, que secretegen. La municipalitat acaba de canviar els contenidors d’escombraries que ben aviat seran objecte de les bretolades i de l’incivisme que,
Recercarem el temps perdut si no ens atropella cap bicicleta i deixa d’acuitar-nos el camió diabòlic de les escombraries. I si cessa la calor fora de temps que colra irresponsablement la pell acabada de fer del nadó. Retornarem a l’ull de la font en haver-nos proveït de còdols i pedres per defensar-nos del temor i
Avui diumenge, dia 28 de maig, la delegació d’Inca de l’OCB ha lliurat els Premis de Maig, que enguany celebren la vintena edició. El grup “Comunitart” ha rebut el premi Berenguer d’Anoia. El premi Pau Casasnoves s’ha concedit a Joan Carles Palos. El Forn de sant Francesc ha estat guardona t amb el premi Pere
Ahir divendres dia 26, a Can Alcover es va presentar el projecte periodístic “Jornada”, un mitjà en català centrat en la catalanoparla entera. Un projecte engrescador, arrelat, exigent, de mirada crítica i amb forta càrrega social. Aquesta va ser la meva intervenció: Si s’atén la realitat sociolíngüística dels territoris de parla catalana, altrament dits Països
D’aquí a molt poc, Carles Rebassa (“Eren ells”, Angle editorial) farà el pregó de la XXXV Fira del Llibre en el Born, a Palma, que romandrà oberta fins al proper diumenge 4 de juny. 10 dies de paraules compromeses amb la terra, amb veus que diuen per nosaltres. I en el seu frontispici uns versos
L’Obra Cultural Balear enguany fa 55 anys i per commemorar-ho com es mereix, ha engegat la campanya “De cada dia, una diada” amb l’objectiu d’ampliar el nombre d’associats, d’insistir de manera efectiva en la plena normalització de la nostra llengua i en la vigència de les propietats del nostre poble. L’OCB vol que la nova
L’Ajuntament de Palma ha instal·lat als peus del Rei en Jaume l’”Exposició fotogràfica d’establiments emblemàtics de Palma”. Segons s’explica en el plafó introductori, els establiments emblemàtics presentats, molts dels quals desapareguts, “reflecteixen un model de societat en el qual preval la relació, el tracte, el saber fer… i doten d’un caràcter únic la nostra ciutat
Darío -té el nom gelós i no accepta malnoms ni traduccions- va ser paracaigudista quan Franco encara vivia. Aleshores, aquests militars anaven inflats com a peons i presumien de valor i d’empaitar dones amb èxit. Es va tirar un caramull de vegades i en morir el dictador pensava que tornaria la guerra i que no
En Pep Gonella no sols és aquell que té un ca de bou, que barata cada vegada que canten la seva cançó per un ou de xoriguer. En Pep Gonella, el fundador del gonellisme que no és, precisament, l’exaltació de la peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda més
Avui matí he estat un pirata carregat de doblers i he enterrat -i ben enterrat!- un tresor incalculable en el parc de Rosa Bueno, de Palma, amb un altre pirata de poc més de tres anys, que era el cap. El proper mes d’agost farà set anys que el parc porta el nom de l’activista
En Clapat –nom fictici, és clar- és un ca poc xerrador, per la qual cosa ens entenem la mar de bé, però que li agrada molt la companyia. Dormir enrodillat al costat de qualcú li dóna vida. És tan sociable que, amb més freqüència que la desitjada, quan fa hores que està sol, ho sol
Ara que el lloguer turístic sembla ser l’únic tema de conversa, la qüestió més gran a resoldre a Palma, pot ser sigui preceptiu llegir –o rellegir- la conversa entre Pere Antoni Pons i Guillem Frontera, condensada en el llibre de Lleonard Muntaner, editor, “Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta”, que en parla a voler.
Què pesa la pols que no es posa! I la descaradura dels ximples que pinten els naufragis creats per les canonades dels miserables. Dolen el llot i el llanguiment de les galtes i boques ofeses. El bast basteja, la ballesta refusa els llistons i el caçadors reten les armes a les papallones perquè prenguin el
-Som mort. Veniu tot d’una a la carretera dels Prodigis, just després del revolt de l’Ase mort direcció Ciutat. El missatge, enviat a la filla major, la va fer somriure. Son pare era així de desbaratat i de qualsevol incident en feia befa. Ho comentà a sa mare, que renegà de valent: -Sempre igual, se