A Can Gazà, durant bona part del matí, el sol lluïa i convidava a embadalir-se amb l’esvalot de colors hivernencs. Una de les gallines sortides de la cleda, entra i surti de les estances de baix traient de polleguera –i de granera- els estadants que desaven els dormitoris. Ha costat déu i ajut tornar-la amb
Aquí, en aquesta mar amb terra, tot el mal es perpetua i la bellesa es nega en l’asfalt de l’oprobi. Reciten les fonts per fer callar l’estupor, perquè blasfemi l’oratge i s’humitegi el paladar d’arena. Escriu amb lletra de pobre i oblida-ho tot sense pensar-hi que una sola llàgrima mai no ha fet ni plor
Es fa estrany que es juguin partits de futbol de primera divisió en hores migdienques dels diumenges. A aquestes hores hi solen jugar els equips de divisions molt inferiors. Imagín que és el preu que han de pagar les lligues de futbol més mediàtiques que estan a mans d’interessos televisius globals. No solc escoltar –ni
Avui fa vint-i-quatre anys que morí Josep Maria Llompart, encara que en tot aquest temps no hagi callat ni un sol moment. I enguany en fa 45 que Llibres Rai editava “La terra d’Argensa”, que va dedicar al poeta de Felanitx Miquel Dolç (1940-2005). En el pròleg, Joan Oliver –o Pere Quart- deia d’aquesta obra
El bacteri incurable Xylella fastidiosa, que ataca diverses plantes tant ornamentals com arbres fruiters, ha arribat a Mallorca i a Eivissa. S’ha de dir que té un nom ben singular, que sona més a banda musical independent que no a un microorganisme letal. No deixa de ser ben sorprenent tractar la mort d’enuig o de
No obrim la porta a qui ens ho demana desesperadament tot fugint de tota mena d’horrors i, a sobre, pretenem argumentar aquesta negativa nostra. No ens commouen els milers de persones de tota edat i condició que moren anualment engolits per la Mar Nostra tot intentant arribar a les nostres costes opulentes i, a sobre,
El fred que fa aquests dies, a més de trepanar, entra en les converses matineres en fer el cafè preceptiu. El fred -com la calor- sempre és nou i sembla que mai no n’hem tingut tant com ara: la memòria no fixa amb precisió aquestes sensacions més enllà d’assegurar que abans, temps enrere, fa cinquanta
L’aiguada dels darrers dies no han fet mal a Can Gazà. Sí que ho han fet –o ho han pretès- uns marrecs que fa uns vespres entraren a la finca, obriren les tanques de les ovelles i es feren endins, fins a l’escala que dur a la planta noble, per escampar-hi una quantitat considerable d’oli.
Les camades i els carreranys s’atrinxeren tot acceptant la militarització del seny, que vol posar guerrera als sentiments i botes a les boques que canten l’amor i altres golafreries. Les orquídies dels perdedors no resisteixen el silenci que preludia la pluja de foc ni la serena ardent de l’endemà. És així que les hores esdevenen
Diumenge de festes amb foc i diables, molta d’aigua i vent, i mala mar, d’aquesta que s’endú incauts que volen fotografiar la ira marina i no els torna; de menjar poc per desembafar i de fer casa amb lectura. No fallen mai, les lectures, i sempre hi són, no te les acabes mai ni t’acaben
Comentava al seu fill, que menava el cotxe amb esma perquè la cortina d’aigua dificultava molt la visibilitat, que els matalassers desaparegueren gairebé de cop i volta, com els paraigüers. Els paraigües també passaven de pares a fills i resistien més d’una girada provocada pel vent, deia com si conferenciàs. Saps que qui va inventar
Per segon any consecutiu, instants abans de l’acte de concessió dels Premis Ciutat de Palma, a Can Alcover s’ha brindat per la paraula catalana i per als que amb ella creen. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear, el brindis ha recordat els anys en què en el
Amb les mans gelades costa parlar amb fluïdesa, em diu la veïna en entrar plegats a l’ascensor quan acaben de tocar les sis i mitja del matí. S’adona de seguida que no ha dit exactament allò que volia dir i, tot i l’edat, enrogeix d’empegueïment com si fos nina. Tornam vells!, es plany, i rectifica
Tot el que transcendeix sobre la substitució de la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Chelo Huertas, per la seva expulsió de Podemos, sols pot ser qualificat de menyspreable. I de vergonyós. Demostra clarament que els partits i coalicions que formen el Parlament valoren molt poc les nostres institucions públiques més altes, per molt
N’Evarist s’està matant i tot indica que no se n’adona. L’operaren fa uns mesos d’un mal dolent a la laringe i per alimentar-se mentre es recupera de la intervenció, li practicaren una gastrostomia. N’Evarist, tot i que encara no ha fet els cinquanta anys, en fa molts que només viu per beure i d’aquest esclavatge