marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CANT DAVANT EL MUR

LA DESORDENADA MATÈRIA INERTA

18 de gener de 2018

Cantina “El badall del bou”, en ple polígon industrial, a les 15 hores. Només tres taules ocupades. En la més allunyada de la porta, en el cantó esquerra i de cara a la parròquia, una jove que sembla sentir-se incòmode amb l’empegueïment que transmet, car just davant seu tres joves que parlen fort i riuen

Llegir més

PELL EN VETLLA

20 de febrer de 2016

la somnolència entapina les paraules i la fatiga endropeix la llengua la mirada orba del pensament recela i la pell en vetlla a les mans el joc hi cerca el ventre es tesa somriu l’espinada saliva en boca xaloquen les anques

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XXIII i darrer). FORMOSA COM LA REVOLUCIÓ

14 de gener de 2014

Oblidarem que estam davant un muralt i llis com la nostra impaciènciaper viure d’acord amb les impulsionsd’aquesta terra magra però bella,formosa com la revolució,resplendent com el desig d’estimar-lacom l’amic i l’amat del Foll Ramon. Ho darem a les cames de l’honor,sí:    anirem cap alt, com els cavallers,la bona gent i les torres de guaita. Tanta

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XXII) UDOL DE LICANTROP

10 de gener de 2014

Les veus també van al trot tot i queel que diuen clareja com la llumincondicional d’aquest matí. Udolarem tots com a licantropsfins que aconseguim hissar l’estendardd’aquest país nostre tan malmenat,fins que les noves generacionsgerminin sense cap por ni temença,fins que la seva lluna faci el ple,fins que no floreixin els cirerersque hem plantat a cops

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XX). QUI BAT LA MATA, QUE MENGI CONILL

2 de gener de 2014

Tot arriba i a mi m’ha arribat l’horade passar comptes amb tants anys i panysde claudicacions i reverènciesvexatòries;               de despatxar l’àngeltutelar que m’assignàreu perquèem contingués la còlera i que vinguil’exterminador amb l’espasa de focper foragitar-vos d’aquests vergers. Mai més no us faré la farina blanaper tal d’esquivar qualque bufetada,ni aniré pus amb peus de plom

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XIX). DESOBEDIÈNCIA TERMINANT

29 de desembre de 2013

Ara res ja no us impedeix donar-mela darrera volta de garrot vilo afusellar-me al mur de les renúnciesperquè no pens mossegar-me mai mésla llengua ni partir com un caatupat cada pic que m’empaiteu. No faig comptes cedir-vos més terrenyni tolerar-vos pus atzagaiades. D’ara endavant del meu pa me’n farésopes, que n’estic tip de la gasòfiaque

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XVIII). LA CALCINACIÓ DEL SENY

26 de desembre de 2013

De la devastació sistemàtican’heu fet catedrals i palaus reials;de la compromesa forja d’idees,dels bastiments de ponts i altres enteses,deixalleries i foses tremendesper calcinar llavors i fruits del seny. El meu poble mai no ha deixat de serobjecte de la vostra imperial voracitat. Dels grans i generals consells passàremal caprici del manament i a l’odi visceralde

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XV). LA RESTITUCIÓ DELS USATGES

6 de desembre de 2013

Tanmateix ja ve l’hora de marcarel territori amb esquinçalls de pellcom a fita inequívoca i indeleble. Ja és aquí, al recambró, l’anheladarestitució dels nostres usatges,la preeminència del caràcter particulard’aquesta nostra catalanitatentrada en mar i en terra aiguamollosaresguardada del nord per la carenaque ennobleix i magnifica el domini. Espera l’alarit, la voluntatd’afermar el nostre accent, d’accelerarl’ocàs

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XIV). L’ACIDESA DE LA LLENGUA

30 de novembre de 2013

Sé que em considerau el darrer motdel credo, amén.                      I que cap valor nopresent, car m’enlluernen els quiratsque més abominau: l’olor del maramb companyia, el color de terradel ponent autumnal i l’acidesacomplaent d’aquesta llengua nostraquan renega pel tractament que ens dau. I per ser cua de pagell puc dir,com si fos el gran príncep dels

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XIII)

19 de novembre de 2013

Ni vosaltres mereixeu cap poemani jo form part del grup de vint-i-noupresoners que cantaven la cançóa la presó de la ciutat de Nàpols,la vida mia.                Tampoc no sou dignesde cap himne, la vida amor.                                     Podeucantar sent addictes de la tortura? L’única nota agradable que soucapaços d’emetre és la d’un fusellde franctirador apostat al balcódel vostre

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XII)

10 de novembre de 2013

La procuradoria generalque exerciu amb ràbia de caníbalés molt pitjor que la humitat letalde les masmorres: la voracitati l’acarnissament amb què ens robau ens transforma en nous santsebastiansmartiritzats en sementers i placespúbliques amb sagetes estriadesa la punta per esqueixar millor. Amb quin delit demoníac llançauels nostres parracs de carn a les auscarronyaires que aviciau talmentfills

Llegir més

CANT DAVANT EL MUR (XI)

6 de novembre de 2013

Per demostrar-vos que no contemplam l’ús de la dinamita en el disseny del camí de la nostra llibertat, ens exigiu que trepanem la terra fins a trobar l’ou de foc que ens manté en òrbita i que en tornem sans i estalvis amb peganyes de lava incandescent que documentin l’heroïcitat. I ho farem, i ens

Llegir més