marginàlies

El coliving és un model d’allotjament basat en la convivència comunitària. Consisteix a llogar una habitació o estudi privat dins d’un edifici on els residents comparteixen espais comuns com cuines, zones d’oci i sales de treball. Aquests espais estan dissenyats per fomentar el teletreball i el networking.  I el networking és l’acte de construir, mantenir i fer créixer una xarxa de contactes professionals i personals, basat en l’establiment de relacions mútuament beneficioses per intercanviar informació, recursos, suport o oportunitats laborals i de negoci.

Amb una paraula, més o menys un convent laic que, en comptes d’oferir a Déu bones obres i la vida, l’ofereixen al déu del mercat, del consum, del neocapitalisme més antropòfag. Doncs bé, a la part de l’antiga presó de Palma, ocupada fins ara per persones que no tenien sostre i desallotjades a la mala per l’Ajuntament de Palma -això és, tirant-los literalment al carrer- hi faran un edifici coliving exclusiu per a un tipus concret de persones, no a les més necessitades, a les més acuitades per la pobresa extrema. Si els pobres miserables constituïssin una ètnia, estaríem parlant de genocidi.

I ja que m’he referit a Déu de passada, el diari Última Hora d’avui dedica tota una pàgina a Pedro Víctor Carrasco, un capellà que també és torero i que diu com si ho fes des de damunt la trona que “davant el bou, tots som iguals”. Què som jo, davant un bou? Debades hi don voltes i no me’n surt.

Sí, les persones ens anam a la merda devastant-ho tot, arrossegant qualsevol indici de vida a l’extinció. Per ventura ens convindria, per parar aquesta bogeria, consultar la vident que s’anuncia al mateix diari i que “soluciona qualsevol problema, amor, treball, negocis judicials [sic], neteja, sort”.