marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 d'abril de 2021
0 comentaris

LES TAULADES QUE ENS ESPEREN

En festes assenyalades com la d’avui allò que més s’enyora –un enyor punyent, que va a fer mal- són les taulades en les que els absents presideixen el brogit gairebé boig de l’àpat. No poder abraçar, no poder tocar ni acaronar qui bé et vol i et fa, és un preu molt alt, un impost molt més que abusiu, certament, que mereix la revolta.

Hi torçam el coll perquè la impietat de la COVID-19 no ha cessat en més d’un any de persecució implacable. Se n’ha duit, se’n dur i se’n durà massa vides, condemnades a la solitud i a l’oblit, i ha deixat com a penyora un patiment insofrible com per no extremar les precaucions que afecten directament el sentit notari, el del tacte. És a través d’ell que es fan més endins les percepcions, les intuïcions i les revelacions.

I si extremam les precaucions perquè no prenguem mal, farem bé, també, d’extremar les precaucions i atencions perquè l’estimera i la tendresa no perdin en cap instant ni la força ni el coratge de sobreposar-se a virus i restriccions.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.