marginàlies

El mes de desembre, per mi i des de fa anys, és entremaliat de mena i no sols per les festes dites entranyables, que d’entranya en tenen poca. D’entrada, entre santes i naixements (Santa Esperança, dia 18; dia 24, naixement d’una Coloma, i Santa Coloma, dia 31) ca nostra és una festa gairebé interminable. Si a aquest benaurat trui hi afegeixes el muntatge del betlem, amb imatges fetes en fusta a partir de patrons fets per les filles i amigues quan la innocència encara presidia ses mirades, que cada any incorpora adobs i qualque cosa nova, l’entreteniment betlemer adquireix traces de dedicació exigent. D’arbre no en feim perquè no en tenim avès ni tirada, i tampoc no incorporam a la casa cap altre tipus ornament, que en general consideram xarons.

A aquest malaveig casolà (que no és poc) hi he d’afegir la dedicació a l’OCB, que en aquest mes, per haver-se fundat un 31 de desembre de 1962, hi concentra moltes energies. A la Nit de la Cultura, espectacle muntat al voltant del lliurament dels Premis 31 Desembre, s’hi ha d’afegir la convocatòria i concessió d’aquests guardons. I, encara més, l’organització del “31D de poble a poble”, la celebració de la Diada de Mallorca a cada poble i llogaret, si pot ser, per elevar a la màxima potència la sensibilització popular vers l’esperit i l’ànima del país.

Enguany, els premis 31 de Desembre arriben a la trentena edició i val a dir que les persones i entitats guardonades (que es faran públiques el proper dijous dia 15, a les 11h, a Can Alcover) fan relluir especialment aquest nombre rodó. Com més les repàs, més m’adon de la potència extraordinària i qualitat de totes les forces personals o mancomunades a favor de la llengua i la cultura pròpies que es fan sentir arreu de l’arxipèlag.

Desembreja a les totes el darrer mes de l’any i afortunadament; que no deixi! Per molta feina i encara més trescalamena