marginàlies

Avui som divendres, devuit de desembre, dia de santa Esperança (n’hi ha unes quantes a qui he de donar els molts d’anys de forma preferent i efusiva), s’estrena en català el nou lliurament de la sèrie de “Star Wars”, que han batejat com “El despertar de la força” i a les 7 de l’horabaixa el savi Joan Veny presentarà a Palma el seu treball “Perfils lingüístics balears”.

Malauradament no podré anar a l’estrena d’aquest film que tanta gent congrega. Si no vaig malament em sembla que només he vist la primera, d’aquesta sèrie de pel·lícules, i no em va agradar gaire. Som així de rar i cinematogràficament pocapena perquè aquesta èpica galàctica em diu molt poca cosa i sol avorrir-me sobiranament. És clar que no incloc en aquest sac la lliçó magistral de Kubrick “2001 una odissea de l’espai”; de bretolades, les mínimes.

Per feines inajornables i que s’estendran fins al diumenge dia 27, em sap molt més greu no poder assistir a la presentació del llibre del doctor Veny, per mi, un dels més grans erudits de la nostra llengua i cultura a qui devem –entre d’altres homents- la custòdia i el llustre dels nostres mots, poca broma. Compraré el llibre i el fruiré, clar, que tot el que fan els curadors i cuidadors de les nostres paraules m’interessa, m’enderia i em fa bé, molt de bé.

Som divendres, sí, i a l’hora de llevar-me ben d’hora amb el cap com un timbal, després de maleir les migranyes i les seves servituds com si resàs unes laudes profanes, m’he recordat d’un vers del “Miserere”, aquell que en llatí diu: “Cor mundum crea in me, Deus: et spiritum rectum innova in visceribus meis” i que traduït a la babalà seria quelcom semblant a: “crea en mi un cor net, oh Déu, i renova l’esperit recte de dins les meves entranyes”. Sobretot perquè diumenge hi ha eleccions i cal acabar amb molta  brutícia…