marginàlies

“Les xifres fan feredat. La magnitud de l’activitat turística al llarg de 2024 assoleix nivells brutals: fins al mes d’agost han arribat a les Illes Balears 13.756.870 turistes, un 4,7% més que el 2023. En cas de continuar els propers mesos amb aquest nivell de creixement (la temporada alta ja comprèn gairebé de gener a desembre), acabarem l’any amb una xifra propera als 19 milions de turistes, o fins i tot la superarem. ·l 2023, amb 17.836.630 turistes ja s’havia produït un increment d’un 8,1% en relació amb l’exercici anterior.

“Això equival a 14,74 turistes per habitant (agafant les dades del darrer any complet, el 2023). Per guanyar perspectiva, si es trasllada aquesta proporció a l’àmbit estatal, hi haurien d’arribar cada any 719 milions de turistes, això és, nou vegades més dels que es reben en l’actualitat. I si, en lloc dels habitants, prenem com a punt de comparació la superfície d’un i altre territori, per igualar els rècords de les Illes Balears haurien d’arribar anualment a l’Estat espanyol 1.800 milions de turistes, és a dir, entre una quarta i una cinquena part de ls població mundial”.

Amb aquests dos paràgrafs comença la “Proposta de l’Obra Cultural Balear relativa a la sostenibilitat lingüística i cultural”, un treball rigorós elaborat l’octubre de l’any passat per al Grup de Treball de l’Àrea de Patrimoni Cultural de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears. En aquest document “es formulen 50 propostes d’actuació que persegueixen l’objectiu de neutralitzar, o com a mínim pal·liar, les conseqüències negatives que aquest model econòmic [l’activitat turística] ha comportat”.

Trobareu aquest treball en aquest enllaç: https://ocb.cat/50-mesures-per-revertir-els-impactes-del-turisme-de-masses-en-la-llengua-i-la-cultura/.

Cal conèixer-lo i difondre’l com més millor per prendre consciència de l’enormitat del repte que com a societat tenim davant.