Gramenetum

Els municipis catalans, a través de l’Associació Catalana de Municipis- ACM i la Generalitat, s’acaben d’oferir ofert a les autoritats europees per acollir fins a 4.500 persones que fugen de la guerra. Aquesta és una resposta d’actuació immediata que es planteja després de molts mesos d’espera i de retard per part de l’administració estatal espanyola

De les 160.000 persones refugiades pendents de reubicació segons compromís dels països de la Unió Europea, només 459 han estat reubicades. I, per vergonya del govern i de l’Estat espanyol, només 18 han arribat aquí. Són unes xifres que tots trobaríem ben ridícules sinó és per que estem parlant d’una greu tragèdia i de la pitjor crisi humanitària del continent des del final de la Segona Guerra Mundial.

De moment el que ens trobem des de fa ja gairebé un any és que, contradient la seva responsabilitat moral i legal envers els sol·licitants de refugi, els governs europeus, per acció o per omissió, estan aixecant murs encara molt més alts, reforçant les fronteres, militaritzant les costes de la Mediterrània i vulnerant els drets fonamentals.

Els dies,  les setmanes i els mesos van passant i la crisi de l’arribada de refugiats a Europa continua estancada o amb pitjors pronòstics de solució. I sobretot pel patiment dels milers i milers de persones que entren i recorren el continent saltant fronteres i enfrontant la mort, el fred i els perills de les màfies o dels militars i policies del FRONTEX

La vergonyosa i inhumana ‘solució’ que ha aprovat el Consell Europeu per ‘gestionar’ l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple:

1. Evitar que trepitgin sòl europeu amb l’augment de les operacions de control de les fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN.

2. Acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que to i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a les costes de la Mediterrània.

3. Bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa per on el 2015 hi van passar prop d’un milió de persones.

Hauríem de fer tot el soroll possible per denunciar això i demostrar que es pot fer una altra cosa davant la inhumanitat que es comet amb milers de refugiats a les portes d’Europa.

Així ho ha dit fa pocs dies el mateix Alt comissionat  de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) que va assegurar que si Europa actués amb la mateixa solidaritat exemplar que el Líban hauria d’acollir uns 100 milions de refugiats.

Ailan, per dir només un nom concre

No hem de permetre que se’ns oblidi el nom  del nen de 3 anys mort a la platja després de naufragar a les costes de Turquia.  Es deia Ailan.

Però sobretot que no se’ns oblidi tampoc que des de llavors, encara que no s’hagi publicat a la  premsa, han mort ofegades més de 300 criatures  com Ailan, de les que mai sabrem el nom.

I també cal recordar que,  segons l’Europol, hi ha uns 10.000 nens i nenes refugiats i migrant no acompanyats que han desaparegut  després d’haver arribat a  l’interior de les fronteres europees. Sense deixar rastre.

I aquesta xifra sembla que encara podria augmentar perquè les Nacions  Unides asseguren que els menors representen més d’un terç del total de la població refugiada.