Sobre els Jombo, de cognom Romagosa, algú em va dir que abans del 1850 tenien la vaqueria en un terreny per on hi va passar la carretera nova (rambla Transversal, alçada quarter Guàrdia Civil/tallers Renfe) i llavors els van expropiar i indemnitzats, es van instal·lar a Cap de Creu, però el dia de la festa, al Foment, del 25è aniversari de la mort d’en Salvador Capitan Camañes (Vilanova i la Geltrú, 1961-1993), en Güell, que treballava a Plàstics de la Pirelli i que probablement la Maria Artigas coneix, em va dir que ell és descendent de cal Jombo i que abans de ser a Cap de Creu, els Jombo, van viure al carrer Major.
Jo tinc unes notes del Vicenç Carbonell Virella, extretes de l’Arxiu Comarcal i altres fonts, que diuen que del 1835 fins el 1880 va existir la Sínia/Noria/Horta del Jombo a La Geltrú, Camí de l’Estany / S. Cristòfol. I també hi apareix el 1847, el nom de Ramon Romagosa, casat amb Rita Banús. En canvi el 1900 ja hi consta Sínia Jombo / Aigua Calenta a Vilanova.
Apareix un Ramon Romagosa nascut l’1-2-1822, que viu al carrer Bonayre, 48, s/quintes del 1843, pàg. 245, i un altre Ramon Romagosa Mestre nascut el 2-2-1821 i que s/cens del 1873, pàg. 315, als 52 anys viu amb la família a la plaça de Capdecreu.
Aquests dos últims podrien ser el mateix i si no ho són el que és segur que és l’autèntic Jombo és el segon que ens el trobem instal·lat al carrer Tarragona, 29, s/cens del 1891 pàg. 394, amb 73 anys quan ja havia nascut la meva àvia Adelaida Romagosa Asbert, amb els seus germans Joan i Jaume, fills de Joan Romagosa Massana i Adelaida Asbert Aymar.
La meva àvia Adelaida Romagosa Asbert (1887-1955) es va casar amb el meu avi Serafí Roig, vidu de Vicenta Serra, el 1921. El seu pare, Joan Romagosa Massana (1858-192?), l’avi Jombo de la meva mare, era un vaquer il·lustrat, fustigador de beates, però amic del també il·lustrat escolapi pare Eduard Llanas (1843-1904), membre del primer patronat de la Biblioteca-Museu Balaguer, amb el que es feien senyals nocturnes mitjançant uns fanals des del terrat de cal Jombo, carrer Tarragona, cantonada, oberta cap als anys 1950-60, amb el carrer Picapedrers, al terrat de les Escoles Pies. L’avi Jombo tenia una habitació on era prohibit entrar-hi i quan va morir (em sembla cap a finals de la dècada 1920-30), la família va buidar tot el seu contingut a la eixida i hi va calar foc.
L’esposa del Joan Romagosa Asbert, fill de l’avi Jombo, Josepa Coll Lleó, va morir el 1930 s/cens pàg. 2311, de part del tercer fill, Josep i al cap d’un any, el marit va morir d’enyorament de la mort de la seva dona; un cas de mort per amor, segons m’explicà l’Angelina, que junt amb el Ramon, eren els germans grans del Josep.
Blai Ivern, oncle del darrer masover del mas Roquer, Pere Ivern, casat amb Teresa Coll, germana de Josepa Coll, que feien de masovers a Cornellà, van adoptar els nebots orfes Ramon i Angelina. El Josep va ser adoptat per Joaquim Mir i Maria Estalella Asbert i l’anomenaren Josep Maria Mir Estalella, que avui és l’únic que viu i s’està a Tarragona.
Avui en dia són conegudes públicament, una filla del Ramon, la Marta Romagosa, de Catalunya Ràdio i una néta, l’Esther Romagosa de Preguntes Freqüents de TV3.
La vaqueria va quedar a càrrec del germà del Joan, que es deia Jaume i que a finals dels anys 40, la van vendre al Ricardo Soler, àlies «El gat negre».
El renom de Sínia de l’Aigua Calenta prové de que regaven amb aigua calenta. La sínia era en l’indret conegut com a Raval de Terra, nucli que es va formar al segle XVIII pels volts de la plaça de Cap de Creu. En aquesta zona s’hi van ubicar posteriorment algunes fàbriques de filatures, les quals feien anar els telers amb el que se’n deien els vapors, és a dir amb màquina de vapor. D’aquelles fàbriques la més propera a la sínia era la raó [social] Puig, Rafecas i Marquès, factoria que generava grans quantitats d’aigua calenta, fruit segurament de la refrigeració dels circuits. L’aigua que es llençava era aprofitada a l’horta propera amb el satisfactori resultat que les verdures creixien més de pressa i es feien més grosses (Xavier ORRIOLS, Tres Tombs 2005, 87).
En el Plano Geométrico (penúltima pàgina) de Villanueva y Geltrú con sus afueras, de l’any 1865, és indicada al mig de la plaça una font. En el mateix plànol es pot apreciar que ja era del tot edificada la plaça i el tram de llevant del carrer Tarragona. En aquest plànol, la part occidental de la plaça, entre el carrer de Miquel Guansé i carrer de Tarragona, era ocupada per la fabrica tèxtil Puig, Rafecas, Marqués y Cía, popularment coneguda per Cal Xoriguer: A partir de 1946, aquest espai fabril va ser ocupat per la fàbrica Fundiciones Industriales, FISA. Aquesta fàbrica va ser enderrocada a final de la dècada de 1990 i a inici de la dècada de 2000 urbanitzada per construir una promoció d’habitatges plurifamiliars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!