Em sembla que vivim en un món equivocat.

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

9 de juny de 2021
0 comentaris

Sense títol (provisionalment)

Durant la pandèmia he vist moltes pel·lícules, he escrit entrades al meu bloc, el títol del qual “Em sembla que vivim en un món equivocat” és indicatiu de vàries de les entrades dels últims mesos, com ara Tenim capacitat de canviar[-nos] per a després de la Covid-19? o Més enllà de la Matrística i he llegit alguns llibres, com ara L’infinit dins un jonc, Qui salvarà el Corredor MediterraniEl dit d’en Colom, etc. i L’horitzó del mar de Buchenwald.

En aquest darrer, es descriu la lluita antifeixista que s’ha fet arreu, però sobretot la divulgació als instituts, alumnes i professors i també als ajuntaments, així com a altres associacions, i al final del llibre, es pregunta “…. quines són les estratègies per aconseguir desmantellar un món perillosament abocat al neofeixisme, al capitalisme salvatge, i a la destrucció progressiva del planeta…? Ens hem de preguntar per què després de tot el que ha passat estem assistint a aquest rebrot de l’extrema dreta i el neofeixisme. Quina relació hi ha entre la degradació ambiental i la degradació moral i social?

Cal canviar l’acció per a què canviï el resultat.” és el subtítol del bloc. O sigui que si volem deixar de viure en un món equivocat cal que fem alguna acció diferent de les que la humanitat ha fet fins ara. Vet ací el meu plantejament, nus i desenllaç!

PLANTEJAMENT

Els humans naixem sense acabar de formar. Els mamífers neixen i es posen de quatre potes, ja tenen els ossos preparats per caminar, i nosaltres encara trigarem un any a poder caminar i mentrestant haurem d’estar en braços de la mare; amb el cervell passa el mateix; naixem només amb un 25% del cervell format, a diferència d’altres mamífers que neixen amb el 80%; nosaltres arribem a aquest 80% a l’any d’haver nascut. En néixer tenim milions de neurones soltes i el desenvolupament neurològic no és altra cosa que l’establiment de les sinapsis (connexions) neuronals i la fixació de les xarxes neurals que ens acompanyaran de per vida.

Aquest procés es veu afectat per la toxicitat de les hormones de l’estrès, el cortisol i altres glucocorticoides, que literalment destrueixen les neurones. Quan un nadó és separat de la seva mare, molt especialment al néixer i en tot el període perinatal, entra en un estat d’estrès que manifesta plorant. Cosa que s’agreuja específicament si neix per cesària. Aquest estrès impactarà en el desenvolupament neurològic determinant les xarxes neurals que es formaran i les seves connexions neuromusculars. Si una criatura humana creix en estat d’estrès, forjarà un esquelet neuromuscular preparat per a l’estat d’alerta i per a la lluita: és la cuirassa que va estudiar Wilhelm Reich i que va dir: “La civilització [re-]començarà el dia en què el benestar del nounat prevalgui sobre qualsevol altra consideració”.

Per això la separació de la díade mare-criatura va ser l’eix principal de l’estratègia patriarcal per forjar una societat de subjectes endurits, insensibles al sofriment humà, capacitant l’ésser humà per a matar amb indiferència emocional i, en general, per a l’exercici de la crueltat. L’impacte que té en la vida humana la separació de la díade va ser descobert en el Neolític i per això es van establir les religions amb els seus corresponents sacerdots, amb el mandat de separar la mare de la criatura, amb diversos preceptes i argumentacions fal·laços, (el calostre és dolent, la dona queda impura amb el part amb el dimoni dins, etc.) encaminats a promoure tant la separació de ‘facto’ com la repulsa de la mare cap als seus propis desitjos i el seu propi cos. Unes religions i uns sacerdots degudament situats per interceptar la transmissió de la saviesa ancestral de les mares. Impuresa i bruixeria van ser els dos epítets després dels que van amagar el veritable objectiu de la persecució patriarcal: acabar amb el principi femení-matern. Aquest és l’origen dels totalitarismes.

Tota la fisiologia de la maternitat està impulsada pel sistema sexual i empàtic humà. El desig matern és un desig sexual, i tots els fenòmens fisiològics de la maternitat comporten actes sexuals. El desig matern són descàrregues d’oxitocina que s’aboquen al torrent sanguini per encaixar-se en els seus corresponents receptors en les zones erògenes dels nostres cossos. Per això hi ha parts orgàsmics i dones que tenen orgasmes a l’alletar, encara que en l’estat actual de desconnexió corporal, són les menys. Per buidar la maternitat del seu contingut, el patriarcat va realitzar una contrarevolució sexual, perquè la maternitat es realitzés sense l’impuls del desig i la gratificació del plaer. Va convertir a la mare en una màquina reproductora d’éssers inacabats i al marge de la seva lliure sexualitat. Avui, en el millor dels casos el ‘desig’ de tenir fills, és un desig només racional.

NUS

Des del pas pel canal del part fins a la trobada amb la seva mare, el nadó, allibera una gran quantitat de catecolamines, entre elles adrenalina, que li causa un estrès beneficiós, el qual deriva en el seu estat d’alerta al néixer i es reflecteix en els seus ulls ben oberts i les seves pupil·les dilatades. A més, junt amb l’oxitocina, que també allibera i el pit de la seva mare en contacte pell a pell, li permet començar a explorar aquest nou món sorprenent. Allò primer que cerca és la cara de la seva mare, en particular els seus ulls, aconseguint l’encreuament de mirades que és la primera trobada amorosa d’aquesta nova vida, moment crític en el vincle afectiu entre la mare i el nadó que mai més tornarà a passar.

La maternitat és una concatenació de fenòmens fisiològics, concepció, gestació, part i lactància, on cada fenomen prepara el següent; no es pot trossejar la maternitat com fa la medicina convencional. El desenvolupament neurològic del cervell humà i la formació de l’ànima humana depèn d’aquesta concatenació. Fer persones aptes per a l’amor és natural i propi de la generació de la vida.

Les persones produïdes pel sistema patriarcal som persones neurològicament incompletes, inacabades i susceptibles de cometre qualsevol tipus de barbaritat; susceptibles d’esdevenir persones humanes totalitàries, tinguem o no carreres universitàries, només la sort pot decidir el comportament futur de cadascú de nosaltres.

DESENLLAÇ

Cal treballar per aconseguir persones humanes ben desenvolupades, físicament i neurològica, des de l’embaràs. Cal prevenir qualsevol mena de comportament allunyat de la bondat, qualsevol mena de totalitarisme. Afortunadament hi ha associacions creades per antifeixistes que ja treballen en aquest sentit. Només cal contactar amb elles i exposar-los la tesi aquí plantejada. També caldria contactar amb les associacions feministes i sobretot amb les associacions per a la recuperació de la maternitat natural, la Lliga de la llet de Catalunya , etc. Una qüestió molt important seria les guarderies i establiments preescolars, amb la finalitat d’ajudar a les famílies amb criatures per a que puguin realitzar el procés de maternitat el més complet possible. I sobretot trobar la manera d’ajudar a les parteres en els establiments hospitalaris i si pot ser abans, durant l’embaràs, amb aquesta finalitat.

Evidentment que queda la porta oberta al debat per a la prevenció de la contrarevolució sexual del patriarcat i en conseqüència la prevenció dels totalitarismes.

======================================

Autors consultats:

Michel Odent: La primera hora siguiente al nacimiento
K K Noguchi: “… els glucocorticoides … que se subministren als nadons … causen mort de cèl·lules cerebrals … si es maten les cèl·lules responsables de produir noves neurones, es pot causar efectes greus en el neurodesenvolupament.”
Victoria Sau: El vacío de la maternidad
Silvia Federici: Caliban i la bruixa
Guillermo Piquero: Mitología Salvaje
Jesus Martin-Calama Valero: La lactogénesis
Casilda Rodrigáñez: El vacio de maternidad y la revolucion feminista (2018)
Patricia Ochoa: El paso por el canal del parto ofrece grandes beneficios para el bebé
Niles Polk Rumely Newton: The Life and Legacy of Niles Polk Rumely Newton: Breastfeeding Researcher, Advocate, and Mother, 1923-1993
Ruth Benedict: El crisantemo y la espada
Paul A. Riss: 2nd Department of Obstetrics and Gynecology, University Hospital, Vienna, Austria – 2. Univ. Frauenklinik Spitalgasse 23, A-1090, Vienna, Austria (https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/?term=Riss+PA&cauthor_id=6706247)
Wilhelm Reich: La coraza muscular

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!