El meu bloc

El meu pare era músic i jo el vaig veure tocar abans de que ho deixés, que va ser quan jo encara era massa petit, el 1947. Jo tenia 2 anys però recordo dues de les seves actuacions: una als jardins de la Unión Villanovesa “El Coro”, que s’ubicava on actualment hi ha el Bulevard Diana, a la Rambla Principal, 55. Tenien el “cafè” i un jardí interior (pàg.24) on hi feien ball a les festes principals i l’altra, a la Rambla Principal, al davant de ca “Les Marxantones (pàg.51)” que estava a la cantonada nord amb el carrer Francesc Macià, direcció Plaça de la Vila.
En aquells temps les formacions on el pare tocava eren la cobla La Principal del Penedès / orquestra PRIN-DES (el pare toca el violí, darrera l’esquerra del cantant Francesc Roset, pare de la Maria Cinta),

i la Banda Municipal (aquí és el que té la trompeta / fiscorn tenor, pla damunt les cames) dirigida pel mestre Montserrat. Al llibre LA SECCIÓ FOLKLÒRICA de Vilanova i la Geltrú, pàgina 28 podeu llegir sobre la primera i podeu comprar aquí l’últim exemplar restant.

Anteriorment, havia tocat en altres formacions: Bohème Jazz , Orquestra Montecarlo, Nonet Montserrat. Conservo el fiscorn tenor, que vaig tocar amb la Banda Puig els anys 80 en un concert a la Plaça de la Vila i el violí el va fer servir la meva filla Esther quan va començar a estudiar-lo.

Quan tenia 12 anys vaig trobar aquests dos instruments a unes golfes de casa. Vaig lligar un cordill al violí i l’arrossegava per l’hort com si portés un animaló lligat o ves a saber què hi veia i tot i amb això no es va trencar; potser el meu pare se’n va adonar a temps i el va salvar. Quan vaig fer 14 anys vaig dir que volia estudiar trompeta i el pare em va dir que primer havia d’aprendre solfeig. La mare tenia una cosina que tocava el piano i m’hi va fer anar a aprendre solfeig. Al cap d’un temps el pare em va fer una prova i va dir que deixés aquella professora i em va portar a casa d’un company músic de joventut, el Pere Milà, clarinet i saxo de l’orquestra Planas que tocava a La Sala i al cap d’un parell d’anys em va portar a Sitges a aprendre trompeta amb un músic que es deia Nicolàs de cognom, que estava casat amb una filla de la sabateria del Cap de la Vila de Sitges. Era molt bo, detallista i precís en les coses tècniques.

Als 18 anys l’Eduard Vidal, trompeta, acordió i director de bandes, em va venir a buscar per anar a tocar a la processó de Corpus i a les Comparses amb la colla de Baix a Mar. Després em va venir a buscar l’Antoni Menéndez, acordionista i junt amb el Rafael Batanero, guitarrista, el meu germà Jaume de bateria i després un noi del barri de sant Joan i també un saxofonista fill d’un que treballava amb mi a la Pirelli; no recordo tots els noms. Ah! i una cantant filla d’un guàrdia civil i jo anava a buscar-la a la caserna amb la meva moto Bultaco, que a casa em van comprar als 19 anys. La noia, després es va casar amb el Ferrer del taller de motos de darrera els Escolapis, germà gran del baixista dels Duendes. L’Antoni em va ensenyar a tocar el contrabaix (la berra) i el Rafael Batanero, el millor músic de tota la colla, em va ensenyar a tocar el baix elèctric (guitarra baixa). He perdut el contacte amb tots ells.

L’any següent em van venir a buscar, per tocar el baix, de Vilafranca, un tal Jordi que cantava i tocava la guitarra i vam formar un quartet amb un saxofonista vilafranquí, i el Casas, pare del bateria d’un grup famós de Vilafranca. Vam tocar a totes les festes d’hivern de la comarca de l’Alt Penedès. Jo hi anava amb la moto i una jaqueta de pell i sense casc, plogués o nevés. I vaig guanyar diners i vaig aprendre una manera diferent de fer música. El Jordi va dir que anava a viure a les Canàries i es va acabar.

Llavors em va venir a buscar l’Eduard Vidal que tenia un conjunt que es deia Eduard Group. Bons companys, Joan Jiménez – bateria, Miquel Font – saxòfon tenor i clarinet, Eduard Vidal – trompeta i acordió, Pepe Carrillo – guitarra elèctrica i baix elèctric, Joan Inglada – baix elèctric i trompeta i més tard Josep Lluís Gordillo de cantant i Jaume Dallà de bateria. També hi va cantar una noia de la que no recordo el nom.

Recordo alguns noms de conjunts vilanovins d’aquells temps: Els Trempats, Duendes, Sackers, Matiz.

El 1971, em van venir a buscar d’un grup de Sitges que es deia  Subur’s Combo. Ciscu Capdevila, bateria, piano i veu, el millor músic de tots amb qui he tocat, Carles Sánchez, guitarra baixa i cantant, ex-cantat de l’orquestra internacional Janio Marti de Vilafranca del Penedès, Ciscu Freixes, guitarra i saxo, Quimet Ràfols, trompeta i violí i al cap d’uns mesos vam incorporar el Polanco, saxo i clarinet, vilanoví. Jo hi vaig tocar, a part de la trompeta i el baix elèctric, principalment el piano elèctric, que feia 3 anys que havia començat a estudiar amb l’esposa del pianista Adell. Recordo una actuació a Barcelona quan estàvem tocant el celebre “Palomitas de maíz” de LOS PEKENIKES, on el Quimet interpretava la melodia mitjançant el pizzicato de violí. Quant havia d’entrar el pizzicato, al Quimet se li va trencar una corda del violí; me n’adono instantàniament, canvio el registre del piano i toco jo la melodia, aconseguint una interpretació brutal i al final uns aplaudiments impressionants; els més impressionats van ser els músics perquè no ho havíem assajat mai tocant jo la melodia; i el més parat, el Quimet, literalment, aguantant el violí amb la corda trencada fins al final de la cançó.

El 1973, a la Cables Pirelli, on treballava des del 1961, em van encarregar d’obrir la delegació comercial a Màlaga i cap allà vam marxar tota la família.

Llavors vaig deixar la música fins l’any 1981 que em van venir a buscar els de la Banda Puig.

Vaig tocar-hi dos o tres anys i no vaig tornar a agafar la trompeta fins el 2005 al concert homenatge a l’Òscar Martí, el director de La Banda Puig, al Teatre Principal, ple de gom a gom, en el que vaig actuar de presentador i tocant la 3a trompeta a la Banda del Conservatori, al costat de la joveníssima Berta de Balkan Paradise Orchestra, que m’anava indicant on em perdia, a la partitura, després de més de 20 anys de no tocar,

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!