El meu bloc

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

8 d'abril de 2018
0 comentaris

La subhasta de la casa de les germanes Rosell

Vaig saber de les germanes Rosell, Teresa (1872-1954) i Eulàlia (1879-1953) , fa uns 30 anys quan em vaig anar endinsant en el món de l’Esperanto i això, a Vilanova, implica trobar-te-les com a pioneres locals. Concretament va ser a la inauguració del curs 1983-84 del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, any del centenari de la institució quan se’ns va demanar de presentar la nostra visió com a Secció d’Esperanto del Centre d’Estudis, on el Grup d’Esperanto Vilanova hi participava. La nostra ponència es deia “Vilanova i la Geltrú, bressol de l’Esperanto a Catalunya” i a partir d’aquí, xerrades i articles tant a nivell local com a revistes esperantistes, amb motiu d’aniversaris i altres commemoracions. També vaig col·laborar una mica amb la Providència Garcia quan va fer el Retrat de les Germanes Rosell. I ara fa dos anys es publicà el llibre “Història de l’esperanto als Països Catalans” en el que hi vaig participar amb l’article “Crònica de l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú”.

Per l’abril-2012 em van demanar un article de dues pàgines sobre les Germanes Rosell per a la sèrie “vizaĝoj” (cares, semblances, fesomies, trets, etc.) de l’apartat de cultura d’una revista digital que s’anomena Libera Folio. No vaig ser capaç de fer l’article perquè rellegint documents em vaig endinssar en les penúries dels últims mesos de la seva existència, en la subhasta de la seva casa, carrer Major, 44, en el Retrat, pàgina 40, s/ informe de l’Isidre Puig: “Habitaren a la casa del carrer Major núm. 44, que adquiriren per herència del seu pare, mort ab intestato, segons acte del Jutjat de 1a Instància del 12 de juny de 1908 i escriptura i inventari atorgada el 6 de juliol de 1908, davant del notari Pere Vidal, assentada per parts iguals, sent la finca reinscrita, per destrucció del registre, el 26 de gener 1940.

L’Eulàlia fou declarada incapacitada per acta del 4 d’octubre de 1951, dictada pel Jutjat de 1a Instància. El consell de família de l’anomenada incapacitada acordà treure la meitat indivisa de la finca, en pública subhasta, en reunions celebrades els dies 10 i 15 de desembre de 1952.

Teresa, la tutora de la seva germana, per tal de beneficiar els interessos de la incapacitada, va prometre vendre, també, la seva meitat indivisa. Celebrada la subhasta el 10 de gener de 1953, al despatx del notari de Sitges Salvador Monzó, va quedar rematada, amb els mobles i la resta de les altres pertinències existents, a favor de Santiago Vilaseca Ferrer [Farrés], advocat, com a únic postor, per 135.000 pessetes, segons acta autoritzada pel mateix notari, Salvador Monzó.

Consten 15.000 pessetes per la finca i 120.000 pessetes per tota la resta. Si les xifres són les certes, això ens prova que les germanes Rosell posseïen moltes coses de valor.

Segons consta en el llibre d’actes de la Casa d’Empara, el 14 de novembre de 1952, per unanimitat de la Junta, varen ésser acceptades per ingressar a l’esmentada institució com a pensionistes. ”

El 20-5-2012 vaig consultar el fill de Santiago Vilaseca Farrés (mort el 1970), Félix Vilaseca Anglada, continuador i últim de la saga Vilaseca de 5 generacions d’advocats (www.cch.cat/pdf/la_vanguardia_020406a.pdf , www.cch.cat/pdf/la_vanguardia_020406b.pdf, http://cargos.axesor.es/cargo/Vilaseca-Anglada-Felix/156480, http://www.cincodias.com/articulo/economia/375-despachos-deja-sucesion-descendientes/20120412cdscdieco_5/), sobre la subhasta de la casa de les germanes Rosell, i específicament sobre si coneixia el destí del seu contingut.

Félix Vilaseca em contestà: “No tinc cap noticia de lo que vostè em parla doncs el meu pare va morir l’any 1970, la mare l’any 2000 i no guardem res de la casa dels nostres pares però tampoc em consta que a casa nostre hi hagués res d’aquesta adjudicació que em parla de les germanes Rosell ben segur el meu pare s’ho adjudicaria per compte d’algun client i no pas per compte propi doncs 135.000 ptes eren molts diners per al meu pare en aquells anys.”

L’endemà, 21-5-12, vaig rebre un altre missatge: “He comentat l’assumpte amb el meu germà i em diu que recorda que la mare li va dir que va anar vàries vegades a la casa de Vilanova i va escollir uns petits mobles (una caixeta llavorada de fusta, un altra per guardar mantons de Manila i una consola o còmoda) que crec que es el que se li va oferir al meu pare per la seva intervenció; que li sembla que malgrat el que es publiqués es tractava d’una renda vitalícia però per compte d’un client, podrien ser els Srs Salvador i Jimmy Samá, Marques de Marianao i Compte de Solterra, respectivament, jo els vaig conèixer, avui tots dos morts i els hereus es diuen Fontcuberta, que eren clients i amics del meu pare amb propietats a Vilanova i varen perdre tots el mobles durant la guerra.

Crec que una via d’investigació la podria trobar en el Registre de la Propietat corresponent i veure quina inscripció de propietat hi ha després de les germanes Rosell, aleshores el comprador de la casa podria saber quelcom del seu contingut. Amb la dada de la casa en el registre li podrien trobar la finca i vostè consultar les inscripcions… Si me assabento de quelcom mes amb molt de gust li diré.”

L’endemà, 22-5-12, vaig rebre aquest altre missatge: “Li trameto la informació rebuda de la meva germana gran …: Solo se que se quedaron una casa en Vilanova? Creo que pasaban una pensión o algo así, cuando murieron se vendió, creo recordar que mama trajo una virgen que tengo yo, previo pago de su importe y quizás alguna chuchería mas, pero de colecciones, libros y maravillas jamás oí hablar.”

Una altra font d’informació que utilitzo regularment és el Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú de Francesc X. Puig Rovira. Vaig consultar l’autor, sobre la subhasta i aquesta és la resposta: “L’anunci de la subhasta el firma J. Guivernau (Joan Guivernau Ramon, tintorer del carrer Sant Gervasi, home molt vinculat a la parròquia de Sant Antoni, col·laborador lleial del rector de l’època, Mn. Llorenç Garriga, un personatge molt significat a la Vilanova d’aquells anys).

Per què es va celebrar la subhasta? Qui en va ser el veritable promotor? Sempre he pensat que era precisament Mn. Llorenç Garriga. Només em baso en la intuïció. Les germanes Rosell eren molt grans. Tenien molt pocs recursos, estaven a la misèria. L’Eulàlia devia haver perdut el coneixement. Una manera d’aconseguir alguns recursos era vendre la casa i el que hi havia dins, les restes de les col·leccions. Dic les restes, perquè tinc entès que, des del mateix entorn de Mn. Garriga, ja s’havia promogut la venda directa d’alguns objectes, probablement els de més valor. Segons rumor o informació verbal de l’època, que recordo, es va dir que algun col·leccionista destacat havia adquirit alguns objectes. Es va parlar de Felipe Bertran Güell i d’algú altre que no recordo. Les adquisicions, segons sembla, van ser fetes en bones condicions per a les propietàries, no per aprofitar-se de la situació. El que dic són records remots, de fa seixanta anys, que no tinc cap base sòlida per valorar.

Es va dir que, a la casa d’Empara estaven ben ateses, però que vivien a la misèria, que no tenien recursos.

… Potser es podria veure a l’arxiu notarial (que està dipositat a l’Arxiu Comarcal) el document de resolució de la subhasta.

… la resposta de l’advocat Fèlix Vilaseca Anglada, em suggereix dues coses. Una, el que diu que possiblement actués en nom d’un client. És difícil saber qui podia ser aquest client. Com et vaig comentar en un correu anterior, es va dir que Felipe Bertran Güell, fill de Bertran i Musitu i propietari de Solicrup, havia adquirit part de les col·leccions. No sé quin fonament tenia. Tampoc sé si abans de sortir a subhasta o com a resultat d’aquesta. Podia ser l’advocat Vilaseca un dels que actuava en nom de Bertran o d’una societat patrimonial d’aquest?

… Una altra via és intentar veure com es va registrar aquesta venda, especialment la de l’immoble, al registre de la propietat de Vilanova. Per aquesta via si que es podria indagar qui va ser el nou propietari.”

Felipe Bertrán Güell va ser padrí de casament de Santiago Vilaseca Farrés, segons l’hemeroteca de La Vanguardia.

Un altre testimoni de l’interès de Felipe Bertrán Güell per les col·leccions de les Rosell el dóna el Retrat, a la pàgina 42, on Francisco Roig i Toqués diu: «L’any 1939, “Don Felipe” Bertran Güell va comprar la finca dels Colls, el que és ara la Casa del Mar. Aquest senyor tenia uns 50 vaixells en miniatura, i molts d’ells s’havien de reparar. “Don Felipe” es va assabentar que jo en feia i em va citar a la finca. Em va explicar tot el que s’havia de fer i em vaig passar uns tres mesos treballant a la finca dels Colls. Un dia em va preguntar si sabia algú que tingués algun ‘barquet’ per vendre. Després de la guerra, les germanes Rosell vivien en una situació molt precària i tenien molt pocs ingressos, ja que l’ensenyament del català havia desaparegut. Jo les anava a veure de tant en tant a la seva casa del carrer Major. Jo veia que tenien un ‘barquet’ i els vaig dir si se’l vendrien, i em varen dir que sí. Se’l varen vendre per 2.000 pessetes. L’hi vaig donar a “D. Felipe”, que va estar molt content i suposo que pel preu, encara més. Hi hauria qui a “D. Felipe” li hagués dit quatre o cinc vegades més car, però per la meva manera de ser li vaig dir el mateix preu. A l’endemà li vaig dir: “Miri, el preu del ‘barco’ és el mateix que em varen dir a mi.” I em va dir: “Li semblen bé 100 pessetes?” I em va donar les 100 pessetes.»

També vaig consultar en Joaquim Arrufat, ex-regidor i actual diputat de la CUP, que era un dels responsables de l’Ateneu quan aquest estava a la casa de les Rosell els anys 1980-90 per saber el nom del propietari que constaria en el contracte de lloguer. Em va posar en contacte amb Marta Domènech, presidenta de l’Associació d’Amics d’Unesco-Garraf, que viu a l’edifici del carrer Major 44, que és una de les persones que es va moure per aconseguir la placa que l’Ajuntament va col·locar a la façana del carrer dels Josepets (1) i, interessada en la història de les germanes Rosell, ha investigat i ha treballat per a la rehabilitació de l’edifici.

La Marta Domènech em va facilitar la còpia del Registre de la Propietat i el registre corresponent de l’Inventari del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental.

Segons l’acta notarial que consta en la segona inscripció del registre de la propietat de la finca del carrer Major, 44: “… Celebrada la subasta pública el diez de Enero del corriente año en el despacho del notario de Sitges Don Salvador Monzó Valiente, quedó rematada esta finca con los muebles de la misma existentes, a favor de Don Santiago Vilaseca Farrés, como único postor, por precio de ciento treinta y cinco mil pesetas, según acta autorizada por el propio Notario de Sitges Don Salvador Monzó Valiente el diez de enero de este año. En su consecuencia Doña Teresa Rosell Capdevila, obrando en nombre propio y Don Manuel Mas Montaner, mayor de edad, viudo, industrial y vecino de la presente, en calidad de Protector de la incapacitada Doña Eulalia Rosell Capdevila por incompatibilidad de la Tutora venden la finca del presente número con los muebles en la misma existentes a Don Santiago Vilaseca Farrés, mayor de edad, casado, abogado y vecino de Bacelona, por precio de ciento treinta y cinco mil pesetas, pagadas en cuanto a seis mil setecientas cincuenta pesetas en el acto de la subasta y las restantes ciento veintiocho mil doscientas cincuenta pesetas, fueron pagadas en el acto del otorgamiento de la escritura, y de cuyo precio corresponden quince mil pesetas a la finca y ciento veinte mil pesetas a los muebles y enseres. … cuyos documentos han sido presentados a las diez horas treinta minutos de hoy según el asiento novecientos cuarenta y dos folio doscientos uno del tomo once Diario. Pago el impuesto y archivadas las cartas de pago. Villanueva y Geltrú veinte y nueve de Marzo de mil novecientos cincuenta y tres.

La superfície de la casa, de planta baixa, dos pisos i terrat, és de 244 metres quadrats. És difícil calcular el valor del contingut a preus actuals, però fent una senzilla proporció podríem dir que si la casa avui valgués 1 milió d’euros el seu contingut en valdria 8 milions o sigui 1.333 milions de les antigues pessetes.

5 mesos i 1 dia més tard, segons l’acta notarial que consta en la tercera inscripció del registre de la propietat, Santiago Vilaseca Farrés ven la casa a “Alfonso Roure Bragulat, casado, del comercio, mayor de edad y vecino también de Barcelona, por precio de treinta y cinco mil pesetas pagadas al contado. Don Alfonso Roure Bragulat inscribe por título de compraventa.- Así resulta de la escritura otorgada el dia once de junio del corriente año, ante el notario de Barcelona Don Eladio Crehuet Pardas, cuya primera copia se presentó a las diez horas, cuarenta y cinco minutos de hoy, asiento mil doscientos veintitrés, folio doscientos sesenta y tres, diario once.- Pagado el Impuesto y archivada la carta de pago. Villanueva y Geltrú, ocho de Octubre de mil novecientos cincuenta y tres

Segons l’Inventari del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, “Alfonso Roure, veí de Barcelona, es va dirigir a l’Ajuntament, l’11 de maig de 1954, per sol·licitar llicència d’obres en tant que … «desea reformar su dicha casa de la calle Mayor 44, para su utilización para diversas viviendas, según proyecto adjunto…» signat el plànol i la memòria per l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, el 6 de maig de 1954. En la memòria, l’arquitecte indica que … «Esta casa en su fachada recayente a la calle Mayor está algo adelantada con respecto de la línia allí adoptada…», un element més que manifesta l’antiguitat dels orígens de la casa. També assenyala que … «De estas fachadas se respeta integramente la correspondiente a la calle Mayor…» Les reformes van modificar els interiors de la casa, l’entrada principal del carrer Major es va habilitar com a botiga, a la façana del carrer de Sant Josep es van obrir noves finestres i va ser enderrocada la seva torratxa, tal com s’indica a la memòria”

Segons la 4a inscripció del registre de la propietat, Alfons Roure “FALLECIÓ el quince de Octubre de mil novecientos sesenta dos según el certificado del acta de defunción expedido por el Registro civil de Barcelona con fecha veinticinco de Octubre de mil novecientos sesenta y dos, de un certificado expedido en Madrid por el Registro General de Actas de Ultima Voluntad con fecha treinta de Octubre de mil novecientos setenta y dos, resulta que el ultimo testamento que dejó otorgado es el que autorizó el Notario de Barcelona Don José O. Adroer Calafell con fecha primero de Junio de mil novecientos sesenta. En dicho testamento después de hacer constar que está casado en únicas nupcias con Doña Carmen Sabartés Massaguer, de cuyo matrimonio no tiene sucesión, dispone lo siguiente: Instituye heredera universal y libre de todos sus bienes, a su esposa Doña Carmen Sabartés Massaguer…”

Resum: Tenint en compte l’època, es pot deduir que el més versemblant és el que comenta en Francesc Xavier Puig Rovira en el sentit que Mn. Llorenç Garriga, home emprenedor, pragmàtic, diplomàtic, i compromès amb la recuperació del país (2), gestionà la situació per a què les germanes Rosell passessin els seus últims dies de la manera més digna possible. Dedueixo també pel que diu Félix Vilaseca Anglada que el seu pare, l’advocat Santiago Vilaseca Farrés, deuria actuar per compte d’uns clients, que podrien ser els Srs. Salvador i Jimmy Samá, Marques de Marianao i Compte de Solterra, respectivament; jo no descartaria que el client de l’advocat Vilaseca fos Felipe Bertran Güell com apunta Puig Rovira.

La investigació queda oberta -d’aquí la meva aturada en la subhasta- en el sentit que tal com es pot comprovar pel preu de la finca de l’escriptura de compra d’Afons Roure Bragulat, tot el contingut de l’habitatge de les germanes Rosell ja s’havia liquidat abans d’aquesta compra el juny de 1953.

L’objectiu de la meva cerca del contingut de la casa era trobar documentació de les activitats culturals de les germanes Rosell; dietaris, correspondència, etcètera, perquè ajudaria molt a poder conformar una millor biografia, ja que a part de comptar amb nombroses amistats entre els nostres intel·lectuals del primer terç del segle XX (3), també mantenien correspondència amb intel·lectuals esperantistes d’arreu, segons es reflecteix a Kataluna Esperantisto, òrgan de la Federació Catalana d’Esperantistes i al Diario de Villanueva.

(1) La inscripció a la placa diu: “Aquí van viure i transmetre el seu saber les germanes Rosell, Teresa i Eulàlia, grans pedagogues. Març 2001. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.”
(2) PUIG ROVIRA, Francesc X., Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú, Garriga Pobla, Llorenç.
(3) s/pàgina 3 del Retrat de les Germanes Rosell: GARCIA, Xavier: Vilanova i la Geltrú i el seu gran carnaval. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1972, pàg. 317.

Esperanta resumo:

En aprilo 2012 oni petis min du-paĝan artikolon pri la Fratinoj Rosell por la serio “Vizaĝoj” en la sekcio pri kulturo de Libera Folio. Mi ne povis skribi la artikolon ĉar relegante dokumentojn mi eniris en la malfacilaĵojn de la lastaj monatoj de ilia ekzisto. Okazis aŭkcio de ilia domo en 1953 kiam la fratinoj Rosell estis en la azilo por malriĉaj olduloj.

Krom tio skribite en la artikolo Kroniko pri la esperanto-movado en Vilanova i la Geltrú en la libro Historio de Esperanto en la Kataluna Landaro oni devas aldoni kio sekvas rilate al la historio de fratinoj Rosell:

Okazinte la publika aŭkcio la 10an de januaro 1953, la valoro ricevita pro la aŭkcio estis cent tridek kvin mil pesetoj, po dek kvin mil pesetoj, la bieno kaj cent dudek mil pesetoj, la mebloj kaj havaĵoj.

Laŭ diversaj dokumentoj konsultitaj, la havaĵoj konsistis el antikvaĵoj, libroj, diversaj dokumentoj, tutaj kolektoj de gravuraĵoj, auques (bild-serioj kun klarigaj vers-paroj), ventumiloj, popularaj statuetoj, religiaj bildoj, pergamenoj, reproduktaĵoj de ŝipoj el diversaj epokoj, ceramiko, kupraj potoj, kaj multaj aliaj aferoj de granda valoro. La muroj estis plenaj de pentraĵoj, ceramikoj ĉie, farmaj iloj, estis ankaŭ skulptaĵoj, antikvaj mebloj kaj multaj, multaj libroj. Lia domo estis pli ol muzeo. Iuj specimenoj estis unikaj.

La surfaco de la domo, teretaĝo, du etaĝoj kaj altano (teraso) estas 244 kvadrataj metroj. Estas malfacile kalkuli la valoron de la enhavo ĉe nunaj prezoj, sed farante simplan proporcion, ni povus diri, ke se la domo valorus hodiaŭ milionon da eŭroj, ĝia enhavo valorus 8 milionojn aŭ 1.333 milionojn da la malnovaj pesetoj.

Kvin monatojn poste, la 11-an de junio, 1953, la domo vendiĝis kontraŭ tridek kvin mil pesetoj, indikante ke la enhavo jam malaperis.

Mia esplorado kredigas min, ke loka kolektanto pagis la menciitan sumon, kiun probable iris al la azilo por malriĉaj olduloj.

La celo de mia serĉado de la enhavo de la domo estis trovi dokumentadon pri la kulturaj agadoj de fratinoj Rosell; taglibroj, korespondado ktp, ĉar ĝi multe helpus riĉigi ilian biografion, ĉar krom havi multajn amikojn inter niaj intelektuloj de la unua triono de la dudeka jarcento, ili ankaŭ korespondis kun tutmondaj esperantistoj, kiel reflektas Kataluna Esperantisto, organo de Kataluna Federacio de Esperantistoj kaj la tagĵurnalo Diario de Villanueva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!