Arenys de Munt, 4 de març del 2018 Estimat P., Em demanes si tinc un pla per tirar el país endavant. Doncs, no. No tinc cap pla, perquè ja fa anys que no planifico re. Ni sóc en cap organització ni partit. Des de la primera consulta d’Arenys de Munt, gairebé que m’he retirat a
Si coneixia bé la vaqueria de cal Jombo, ho dec al fet que el meu germà més gran, el Josep, era l’encarregat de la vacada. El seu treball, però, no es limitava a cuidar les vaques de llet suïsses o holandeses, sinó de totes les operacions que es necessitava fer des de la neteja de
Si primer fou la sínia dels Rovira, més tard un altre tros fou centre del meu contacte amb la terra, les plantes i els arbres fruiters. Entrant pel carrer de Cabanyes, trobàveu a mà esquerra una porta vermellosa gran, que tenia una porteta per facilitar l’accés a l’hort. Al començament dels meus records, aquest hort,
Te’n recordes d’on anaves a comprar el carbó, el pa, la llet, el vi? Tot es comprava a “granel” a dojo, per tan, a pes els sòlids i a litres o petricons (0,25 litres) els líquids. Als anys 50 hi havia la Botiga Nova, cantonada santa Anna/Estudis, ca la Pinyola i Cal Bundó a Cap
El dia 28 de febrer, el meu amic malagueny Paco Pimentel em va enviar aquest vídeo on podem escoltar un tros de l’Himne d’Andalusia escrit per Blas Infante, cantat per la rondenya Ainhoa Pérez en el Centro Andaluz de Casares, on va néixer Blas Infante. Vaig sentir curiositat i vaig cercar per internet sobre l’himne i
He rebut el següent missatge de correu electrònic: =========================================================== És una vergonya. D’autèntica indigència intel·lectual. Perquè fa dècades que s’intuïa i, en el fons, se sabia. Això de les pintures i del pensament simbòlic… però també d’altres coses encara pitjors, com les que afirma Joao Zilhao. Només per aquest tema, els milers i milers d’acadèmics que han estat mentint
Mare, me’n vaig a la sínia! i, encara no dit, amb l’última síl·laba als llavis, corria cap el número 15 del carrer de les Tires. La Sínia dels Rovira era com el jardí de casa o si voleu la segona residència. Com la porto gravada al cor! Només entrar al porxo, amb el sostre vermell
Lluís Albalate i Guillamon (Vilanova i la Geltrú, 15 d’octubre de 1916 – València, 28 d’agost de 2008) és un escriptor català. Estudiant d’estudis superiors de Filosofia i Lletres i Teologia, es dedica a l’ensenyament secundari i és fundador i responsable d’empreses industrials vinícoles. Ha col·laborat en les publicacions Semana Vitivinícola, Diari de Vilanova i L’hora del Garraf. La seva obra ha estat traduïda al
Els nostres polítics i estrategues van fent la seva feina, però si per alguna cosa ha servit el procés, ha estat per adonar-nos del món en que vivim. Hem vist que el problema no només és l’estat espanyol sinó també la UE i l’ONU, que no només no han fet cap gest en contra de
Españoles, España debe más de lo que produce. La deuda española es de 1,138 billones de euros o sea 24.477€ por español y en el primer semestre de este año 2017 el gobierno no pudo ni pagar los intereses de esta deuda. Si queréis evitar el rescate, o sea que nos quiten la sanidad y
Documental sobre Alexandre Deulofeu. Avui, 11 d’abril de 2016 acaba la campanya de micromecenatge per realitzar un documental sobre Alexandre Deulofeu. Per a més informació, a part de la que dono a continuació, recomano que llegiu el contingut de les webs dels dos enllaços anteriors. A la Gran enciclopèdia catalana diu que el filòsof argentí
En la Carta als meus estudiants de filosofia escrita el 03/12/2012, Marina Garcés diu: “Si us escric i si és urgent és perquè ara ja no és sempre. … És que la universitat ja fa anys que silenciosament navega cap a la seva transformació radical, amb un full de ruta del que no en som
Després de més de tres mesos pendents de la investidura catalana, o mirem una mica més enllà del nas o ens dediquem a vegetar. Amb aquest objectiu, el de mirar més enllà del que premsa, ràdio i televisió sistèmiques, amb tertulians inclosos, ens permeten, vull comentar i sobretot recomanar la seva atenta i lenta lectura
Reflexions sobre el món actual evidencien que no és un món just. No és just que centenars de milions de persones pateixin fam i malalties curables i que morin de tot això la quantitat ingent de gent que en mor. Tampoc és just que quantitats incommensurables d’homes i dones pateixin qualsevol de les injustícies de
Qui pensa, dirigeix i qui no pensa, és dirigit. Aquesta és la lògica del domini. (Ho va dir un filòsof del que no recordo el nom). Ja vaig escriure el meu càlcul sobre els resultats de les votacions a Més clar que l’aigua: Hem guanyat el plebiscit! A més, ara, com més va més convençut estic