Currículum laboral

Verba volant, scripta manent
Les paraules volen, els escrits romanen

PRIMERS ANYS

Vaig entrar a treballar a la fàbrica de cables elèctrics de la multinacional Pirelli, el 1961 amb la feina de grum durant 8 mesos. Desprès a “Temps i Premis”, número 1 de la promoció 1962-63 interfàbriques de crono-analistes, entre els que hi havia enginyers, perits i estudiants de peritatge, tenint jo 17 anys acabats de fer. Esmento aquest detall amb satisfacció però també amb dolor ja que va ser la causa que el cap del S.O.I. (Rodríguez) no em permetés d’anar a ocupar una plaça lliure que es va produir el 1964 al Laboratori Tecnològic. Basant-se en el meu paper en el curs, va dir textualment que “les garrofes me les havia de guanyar” fent aquesta feina.

No va ser així i els tres anys següents vaig treballar a “Conductors Varis” fent el seguiment diari dels cables especials substituint a Joan Farreras (q.e.p.d.). Allí vaig aprendre que un Butiltenax de 3×150 mm2 era un cable per a casc de miners i que els cables de mitja tensió a 12/20 kV es fabricaven a 20 per treballar a 12. Afortunadament, després vaig ser capaç de desaprendre-ho.

Proposta de l’Empresa de retirada del Compte d’Estalvi a canvi de la Jubilació a partir dels 60 anys amb el 95% del sou. Vaig acceptar la proposta mostrant la meva voluntat de col·laboració.

Servei militar 1967-68.

És molt satisfactori per a mi recordar en primer terme la meva pertinença a Temps i Premis (1961-64) amb en J. Ma. Escofet (q.e.p.d.) de cap i a Conductors Varis (1964-66) en el període següent, sota les directrius d’en Xavier Cardona.

Donada la meva joventut (16 ÷ 23.) en aquestes primeres funcions, em plau manifestar amb orgull, el meu més profund agraïment a aquestes dues persones que foren els meus mestres en la iniciació d’aquesta carrera que és el món de l’empresa, als quals dec tot el que em van transmetre i que els tinc com a mentors en la meu permanent esforç per al millorament personal.

ETAPA DEPARTAMENT COMERCIAL

El 1968 formo part del grup encarregat de portar a terme la descentralització del Departament Comercial de Barcelona cap Vilanova.

Estic a la Secció d’Ofertes durant un any. Vaig fer un programa en la P -101 Olivetti de Costos per al càlcul de les ofertes seriades de Cables per a la Marina i de Nivell.

Ja que havia estudiat uns cursos de programació d’ordenadors se’m nomenà “Intèrpret de l’Usuari” en la Informatització Comercial els anys 1970-71, treballant durant aquest temps com a enllaç entre la Central i Vilanova, ajudat per a en Josep Maria Roig en la reconversió de tots els documents afectats, que es trobaven a tots els departaments, Comercial, Costos, Fabricació, Magatzem, etc. Convocatòria i desenvolupament de reunions de tots els afectats, Fàbrica, Central i Delegacions. Desplaçament a Delegacions per a la posta en marxa.

Responsable Control Crèdit Clients el 1972, havent fet el Curs Comercial d’Anàlisi Creditici i Financer de la Dun & Bradstreet, empresa líder mundial en informació comercial, financera i de marketing i proveïdora d’aquests serveis a la nostra empresa fins a l’actualitat. Coordinador del personal de Delegacions per al control i seguiment del crèdit de clients.

I el 1973 se’m demana que accepti el càrrec de Delegat Comercial per a la nova Delegació de Màlaga que jo mateix posaria en marxa, així com també les minses condicions econòmiques i que ja se’m compensaria en el futur. Evidentment vaig acceptar donat que vaig comprendre que l’Empresa necessitava la meva col·laboració.

DELEGAT COMERCIAL

En la zona d’Andalusia Oriental es facturaren 100 M el 1973, quan l’any anterior només se n’havien facturat 8 M. Evidentment, aquest increment es va produir donada la meva dedicació a temps total. Cal deixar constància que en aquells anys els delegats no cobraven comissió. És necessari afegir que van ser els anys de desenvolupament del Camp de Gibraltar, empreses que tenien les compres centralitzades a Madrid, però era jo qui donava, no tan sols l’assistència comercial, sinó fins i tot la tècnica. Cal esmentar que l’empresa confiava plenament en mi perquè la meva preparació era suficient ja que a més dels coneixements adquirits en la meva capacitació prèvia, em documentava constant ment i procurava assistir a totes les conferències tècniques que s’impartien, principalment per en Lluís Arias (q.e.p.d.) al personal tècnic de les Companyies Elèctriques i Enginyeries.

Puntualment em plau esmentar la resolució d’un incident ocorregut en un cable a Sintenax “f” (posteriorment “M”) de 3×185 a 6/10 kV a Lubrisur, crec recordar, on se’ls havien produït unglades a la coberta del cable per causa de formigó que s’havia escolat per les juntures dels tubs de soterrament. En reunió dels enginyers responsables de projecte i els seus ajudants els vaig donar la solució, mostrant-me el seu agraïment més efusiu … “esta es tu casa, ven por aquí cuando quieras …”

També m’interessa recordar intervencions com la instal·lació d’uns terminals Elastimold en un transformador a 25 kV d’una fàbrica tèxtil d’Antequera un diumenge el matí, per evitar parades en dies feiners, per causa d’una sobrecàrrega de feina, operació que vaig aprendre en un del cursets donats per en Josep Vadell. Aquesta acció representà l’adhesió a la marca Pirelli d’un dels instal·ladors més importants de la zona.

Alguns tècnics de la Companyia Sevillana d’Electricitat de Màlaga confiaven prou amb mi, com per a demanar-me el meu parer sobre instal·lacions especials. Recordo la important assistència de dos tècnics magnífics, els senyors Falcó i Harris, -i segur que me’n deixo d’altres- que reforçà aquesta confiança.

A Jaén, on un dilluns al matí el ministre d’Indústria havia d’inaugurar una central, va “petar” un transformador el divendres anterior. La meva coordinació i principalment la ràpida actuació en procurar-me uns terminals des de Vilanova i portant-los la matinada del diumenge des de l’aeroport de Màlaga fins a Jaén representà tenir les portes obertes a la delegació de Jaén de la CSE.

PROPOSTA DIRECCIÓ ÀREA SUD

El 1976 entra en Manuel Achaerandio i en Davide Vecchio em proposa per a Director d’Àrea Sud, responsabilitat que no vaig poder acceptar per causes familiars.

ETAPA INFORMÀTICA

El 1977 sóc anomenat responsable de la Central de Dades per solucionar la situació d’impasse en què la oficina es trobava.

A principis dels 80’s es comença a parlar de la descentralització de les diferents Divisions i en relació a la descentralització del Centre de Procés de Dades (CPD), se’m demana que elegeixi entre Desenvolupament i Explotació. Demano Desenvolupament i començo a fer cursets de capacitació amb resultats que sorprenien en Pedro Castelló, llavors responsable del CPD. No troben ningú per fer-se càrrec d’Explotació i al gener del 1985 començo a preparar-me per al càrrec de Cap d’Explotació Informàtica (tinc un informe a part de les grans dificultats de com es desenvolupà la descentralització i dels grandíssims esforços que vaig haver de fer per tirar-la endavant “peti qui peti”, que al final vaig ser jo). A finals d’any instal·làrem el Departament Informàtic a Vilanova i la Geltrú.

Quan es planificà la descentralització informàtica ja es constatà la importància del repte. Els començaments foren difícils i sobretot laboriosos. Jo mateix, com a responsable d’Explotació, el sis primers mesos dormia entre 3 i 5 hores diàries, donat que me’n passava entre 15 i 17 a la feina i fins i tot 28 o 30 de seguides els dies en que sorgien problemes. Aquesta situació em provocà un fort estrès que em precipità a demanar la dimissió, la qual no fou acceptada sinó tot el contrari: En Fernando González , director general en aquell moment, m’animà a continuar en la tasca dient-me que podia comptar amb la seva confiança, així com també amb la d’en Carles Ma Redondo, director administratiu, i la d’en Jordi Coloma, director informàtic.

Les seves directrius, criteris i ordres, que vaig complir amb obediència, fins i tot quan algunes se’m feien de difícil comprensió, foren la causa de que pugui dir amb satisfacció el que segueix:

A la secció d’Explotació tot l’equip humà estava convençut de què el seu quefer incidia directament en la salut de l’empresa, convenciment que connecta directament amb els principis de la Qualitat Total; sobretot però voldria remarcar el sisè apartat com a puntal de la nostra actuació: “La qualitat dinàmica basada en una millora contínua genera entusiasme, adhesió”. Potser la realitat crítica dels anys anteriors ens havia marcat el camí, en el sentit de que tot i havent comptat amb innovacions periòdiques, els nostres esforços s’havien de dirigir cap a l’aconseguiment de petites, però contínues millores.

En aquest sentit l’Explotació Informàtica havia adquirit una notable capacitat de millora contínua i d’adaptació a l’entorn. El “PROGBASE” (programa base d’explotació), i els “INFOLST’s” (guia de distribució), eren entre d’altres eines, la constatació del que acabo de dir. En elles es complien els passos de manteniment d’un estat aconseguit i de millora contínua basada en una alimentació sistemàtica. Érem conscients de que les necessitats informàtiques de l’empresa eren constantment creixents i/o canviants, però estem satisfets del nivell de servei i qualitat que l’Explotació estava donant i estem orgullosos de la reducció de costos aconseguida. Cal tenir en compte que a l’any 1986 érem 7 persones (fèiem alguns treballs de la GAAT també) i que després de l’expedient de regulació (1992-93 ?) en van quedar 4, la qual cosa representa una reducció de personal del 43%, (una jubilació  i dos canvis de departament) tenint en compte que amb les separacions d’Esmar i Gam, les execucions de la majoria dels programes es van multiplicar per 3 ( 3 nòmines, 3 comptabilitats, 3 facturacions, etc, etc).

Per aconseguir aquesta situació vaig haver de fixar-me dos punts clau:

  • CONSOLIDACIÓ DE LES TASQUES ESTANDARITZADES
  • CREACIÓ DE NOUS PROCEDIMENTS QUE PERMETESSIN LA INSERCIÓ DE LES NOVES NECESSITATS

Per a la realització d’aquests dos punts calia comptar amb l’adhesió incondicional dels col·laboradors, per a l’aconseguiment de la qual vaig adoptar les premisses de:

  • LA PEDAGOGIA DEL SERVEI
  • EL RECONEIXEMENT FORMAL DE L’INTERÉS ESMERÇAT

no regatejant cap esforç, perllongant la jornada, o tornant a fàbrica si la via telefònica es mostrava insuficient, les vegades que fos necessari. Amb aquest mètode s’aconseguí la total involucració dels col·laboradors en el procés.

Cal esmentar també el bon encert d’en Jordi Coloma en fer-me assistir al Curs d’Organització i Control de l’Explotació a General d’Informàtica el desembre de 1987. Puc assegurar que la formació adquirida ha estat molt important per a la transmissió de coneixements als meus col·laboradors i element de pes en l’aconseguiment de la motivació i de la sinèrgia de tot l’equip.

Un tema pendent dels que vaig aprendre en l’esmentat curset és el de la Seguretat. Tenim una certa seguretat física i lògica, però no prou adaptada a la rapidesa dels canvis. I tal com deia en Xavier Cardona en la Presentació dels PRINCIPIS DE LA QUALITAT TOTAL, … “cal adaptar-nos a la velocitat del canvi, cal incorporar elements de control en totes les fases del procés que assegurin la qualitat de manera intrínseca”.

A nivell informàtic, els canvis venen produïts fonamentalment per l’automatització dels processos amb un creixent índex de transparència als controls manuals. Els elements de seguretat actuals requereixen ser adaptats a aquests canvis, perquè la Seguretat també incideix en la Qualitat Total.

La Direzione Sistemi Informativi del Grup va dedicar grans esforços en aquest tema i una de les primeres qüestions a portar a cap va ser la implementació de l’Administrador de la Seguretat, tasca en la que a C.P.S.A. se’m va posar a treballar. Em plau manifestar el meu agraïment per aquesta nova mostra de confiança, que em confirmava la justesa de la meva línia d’actuació.

Però hi ha una qüestió de la que no en queda cap enregistrament i que penso que és també important als efectes curriculars: Es tracta de l’assistència telefònica des del domicili particular. En el meu cas, aquesta incidència tenia, des de feia 10 anys, un valor prou significatiu. És difícil d’apreciar amb exactitud matemàtica les quantitats de temps i les freqüències que, amb excepció de comptadíssims casos més enllà de les 12 de la nit o en períodes de vacances, si que era habitual en els torns de tarda al voltant d’uns 10/15 cops al mes, de vegades al migdia, en algunes ocasions al matí abans de les 8, alguns dies no laborables, i gairebé sempre en els torns de nit, comunicació que al final vàrem fixar fins a les 23 hores per raons de descans nocturn.

L’increment de tasques al llarg dels anys produïren la revalorització del lloc de treball que passà a ser de nivell 9 a 11. A efectes personals representà passar de nivell 8 a nivell 11 durant la desena llarga d’anys de pertinència al departament, a més d’un a gratificació econòmica i un augment de sou significatiu. Em satisfà particularment fer constar que aquests milloraments vingueren directament promoguts des de les direccions General (González i Cardona), Personal (Escofet ) i Administrativa (Redondo), la qual cosa vol dir que la meva actuació transcendí als esmentats nivells.

Lamentablement a finals del 1996 vaig caure malalt amb la diagnosi d’estrès. La direcció considerà oportú canviar-me de feina i el gener del 1997 em vaig incorporar al departament de Logística.

LOGÍSTICA

Quan en Francesc Xavier Acín em va comunicar que anava a Logística em va dir que es tractava d’agafar la part d’expedicions “nacionals” de Cavimar que deixava n’Albert Tubau en anar-se’n a Cavigel per dedicar-se a millorar el Nivell de Servei.

Desafortunadament en Tubau es posa malalt al cap de poc temps d’arribar. Segueixo aprenent i fins i tot vaig a casa seva per a despatxar assumptes.

Havia anat arribant la notícia de que la logística d’Exportació, que la feien els comercials, passava a Direcció Logística on no hi havia cap experiència. Es dispara el tema i cau al damunt meu l’allau de paperassa, documentacions, assegurances, assistencia telefònica als clients internacionals, proveduria de transitaris internacionals, control de la seva facturació, embarcaments, documentacions bancàries, etc. etc. i ningú a Direcció Logística en tenia ni idea. L’únic que sabia una mica el que representava tot plegat era jo, ja que el 1976 vaig treballar 3 o 4 mesos a la Secció d’Exportació amb en Ricard Torrecillas.

Em diu en Jaume Fandos, director de Logística, que em recolzi en  C&V, que són els que havien realitzat la Logística d’exportació de Telecom.

Tenint en compte que jo estava sortint d’un crisi d’estrès de 3 mesos i mig, és fàcilment previsible l’aparició d’un període crític, que vaig suportar treballant entre deu i dotze hores diàries, gràcies a la col·laboració total dels col·laboradors Jordi Cuella i David Corredor, de C&V/CTC. Tanmateix el mes de març del 1998 vaig tornar a caure en una situació d’estrés que durà unes tres setmanes

A mijans del 1998, va venir en Carles Escofet a ocupar el meu lloc, la qual cosa em va representar un alleujament suficient per a reiniciar la meva recuperació, que estava tan deteriorada que fins el maig del 2000 no vaig començar a trobar-me millor.

A finals de juliol del 2000 se m’anuncia que en Carles Escofet canvia de departament i que vindrà a substituir-lo en Daniel Alcañiz de Pirelli Brasil, traslladat a Vilanova. La primera setmana d’agost en David Corredor anuncia que deixa l’empresa el dilluns següent. Posen na Lia de Barri a suplir-lo. A mig mes en Jordi Cuella també ens comunica que ha trobat una feina que li interessa més. A part d’això en Jordi es posa malalt i em quedo amb la Lia a càrrec del departament. Fem només allò que és imprescindible, però, tot i amb això, alguns dies plego tardíssim. L’empresa decideix externalitzar la feina que feien els dos col·laboradors que han marxat.

A finals d’agost del 2000 arriba el nou responsable Daniel Alcañiz i al cap d’una setmana jo emmalalteixo amb diagnosi d’estrès.

Donat d’alta al cap d’un mes, sento la tristesa de no poder evitar que les circumstàncies d’una aparent cronicitat de l’estrès desdibuixin la meva història laboral, de la que em sento força satisfet. No cal dir que, encara que amb les limitacions imposades per a la recuperació, continuaré treballant amb tota la responsabilitat i iniciativa com sempre he fet, sobretot insistint en la necessitat d’implementació dels recursos informàtics i multimèdia precisos per ajudar a aconseguir l’objectiu general d’una gestió de la Logística d’Exportació en millora permanent.

L’1 de novembre de 2001 es produeix la separació de Telecom i tot l’equip de logística d’exportació, Daniel Alcañiz, Lia de Barry, Cristina Finestra, ingressada a finals de 2000, i jo mateix, passem a Telecom i s’incoporen també Angelines Muñoz per a la planificació de producció i Jordi Gargallo per a la gestió de Telefònica i control stocks de MP. Poc després ingressa Esther Garcia per a les expedicions “nacionals”.

Fins l’abril de 2003, quan l’empresa decidí prescindir dels meus serveis, vaig gaudir de molt bona companyonia de totes i tots i especialment d’una excel·lent comprensió per part d’en Daniel, responsable del grup, amb qui vaig col·laborar molt satisfactòriament.

També em plau recordar la meva participació en el Comité d’Empresa, substituint el magnífic i incondicional amic Clemente Rubio, els últims sis mesos de la meva vida laboral, cosa que em va permetre de participar en la pràctica del diàleg per a intentar avançar en la gestió de conflictes i també en el treball a favor de la pau ja que en aquest període es va produir la invasió de l’Irac.

Moltes gràcies a les companyes i els companys – de veritat que em recordo de les bones relacions professionals i humanes amb tots i totes amb qui vaig treballar amb més proximitat (quan tingui més temps posaré els seus noms en el lloc corresponent d’aquest web)- i en especial als i a les que, ara fa un any, van col·laborar en un comiat tant emotiu que recordaré sempre.

Juny-2004

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *