El monument a Colom

Tot aquest rebombori sobre Colom, jo el vaig començar a viure l’any 2006 quan vaig assistir a la presentació del llibre Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya de Jordi Bilbeny, al Museu d’Història de Catalunya, anunciada per al dijous 9 de març, a les 12 hores, però finalment realitzada el dilluns, 27 de març a partir d’un quart de vuit del vespre. Jo hi vaig assistir i vaig participar amb una intervenció a l’hora de les preguntes, dient: “senyor Bilbeny, a l’hora que s’oficialitzi que Colom és català, haurem de ser els catalans que haurem de demanar perdó pel genocidi esdevingut arran de la colonització d’Iberoamèrica, oi?” La resposta d’en Bilbeny va ser contundent i fulminant: “Primer el que cal és recuperar la nostra història”.

Com a testimoni recordo que hi havia l’heraldista Armand de Fluvià, a qui vaig aprofitar per saludar ja que el coneixia dels anys 80 de les trobades de Nacionalistes d’Esquerra i que més tard va assistir al casament del meu germà Xavier i vam compartir taula junt amb Josep Costa. Es va mostrar molt enfadat per la meva intervenció perquè havia molestat en Bilbeny.

Jo vaig anar seguint tot el que feia en Bilbeny i anava llegint els seus llibres. El 25 de febrer de 2017 vaig assistir a la Ruta Colombina. Em va agradar molt la didàctica emprada per ensenyar a llegir imatges del monument, interpretant que els promotors van usar l’única manera possible de fer veure subtilment als observadors qui era Colom i d’on era. Cal mirar amb ulls crítics els baix-relleus de la base del monument. Vaig comentar-li si coneixia el llibre Maneres de mirar de John Berger i altres, i vam acabar dinant junts, on li vaig comentar la presentació del 2006.

Ens vam engrescar xerrant i llavors li vaig dir que a l’octubre fèiem el 38è Congrés Català d’Esperanto a Àger amb temes que anaven des de la geologia, a través de la història i la cultura, fins la vida més enllà de Sistema Solar: Àger – Montsec: més enllà dels límits, inspirats, a part del Montsec i del Parc Astronòmic, per l’artista internacional agerenc traspassat a l’agost del 2016, Benet Rossell, cosa que lligava perfectament amb el que va fer Colom: anar més enllà dels límits, i per tant el convidava a fer una presentació de Colom dins el programa del Congrés. I així va ser i entrà a formar part del programa.

La CUP, partit del que en sóc militant des de fa uns deu anys, el 2016 ja havia dit que s’havia d’enderrocar l’estàtua de Colom de Barcelona i ara 20/6/2020 hi torna arran de l’assassinat d’en George Floyd. Sembla mentida que un partit anti-sistema hagi caigut a les grapes del poder, fent reivindicacions cridaneres, oportunistes, demagògiques i de postureig, de confusió ideològica, en definitiva, enlloc d’anar al gra de la qüestió.

Si enderrocant Colom s’acabés amb la violència policial, ara mateix signava. Però això no és cert, perquè són coses inconnexes. Perquè tot això, en última instància, taparà el problema real.

A mi tant me fa Colom com el Sursuncorda; cap dels dos em fa “perdre el son”. La meva proposta seria que si s’aprova retirar l’estàtua, que es mantingui el monument, sobretot pels baix-relleus i com a plataforma per veure la ciutat des de l’altura.

Cal llegir “Història de les Índies” de Bartolomé de las Casas (o Casaus segons la signatura), per comprendre qui era Colom. Cal situar-nos al Món de fa 500 anys per entendre la societat del moment. Per entendre el valor de les coses i el sentit de les paraules, podem veure com ha variat amb el temps, per exemple, la paraula ‘família‘, tan valorada avui: “Conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills. “, fa més de dos mil·lennis significava: “grup de serfs i esclaus patrimoni del cap de la gens”.

Si Colom hagués nascut en el segle XX, tan hagués pogut ser Neil Armstrong com Richard Branson. o algun altre tipus de personatge explorador, emprenedor, aventurer, etc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *