Covid-19 i el Cor de la Turuta – Estimem la Vida!

El Ton Dalmau va escriure una lletra contra el covid-19, adaptada a la cançó If It Can’t Be Reduced de Pete Seeger que diu així:

En Jordi Griera va respondre amb la següent Declaració:

Estimem la Vida!

Jo tinc un problema filosòfic amb “matar” qui sigui i vull fer una DECLARACIÓ molt personal:

La Vida és la gran força de l’Univers, que es manifesta en mi com en milions d’altres formes de vida. Totes vivim alhora i podem viure en harmonia, ja que essencialment sortim del mateix tronc, que ara ja se sospita que és més antic que el propi planeta en el que vivim.
Quan arriba una pandèmia com l’actual no ens hem de fixar tant en l’organisme que “ens ataca” com en l’estat llastimós dels nostres cossos, que afeblits per emocions coagulades, per l’estrès mal gestionat, per relacions malaltisses entre nosaltres, per toxines en el medi ambient que hem destruït, per verins en el menjar que ens fiquem al cos i un llarguíssim etcètera, són incapaços de conviure pacíficament amb el nouvingut.
Hipòcrates, els metges ajurvèdics de l’Índia, els acupuntors de Xina i els xamans d’Amèrica (els nostres fa temps que van morir) ens diuen que el més important és que el cos sigui resilient a tot el que li vingui, i treballen per restablir la força interior, amb la qual ja es pot conviure amb tots els virus i bacteris del món. Tenien i tenen raó.
Pasteur i els seus deixebles també tenen raó quan diuen que hi ha gèrmens patògens. Lamentablement no es fixen en què són patògens per a certes persones i no per a altres. Són patògens per als que ja estan malalts i innocus per als que estan veritablement sans.
Els metges actuals són Pasteuristes i creuen que només amb vacunes i medicaments es pot evitar la malaltia. S’equivoquen, el que cal és veure per què els sans de veritat no emmalalteixen amb el virus, i en canvi als “aparentment sans però profundament malalts” se’ls declara la malaltia per la presència del primer virus que no saben com encarar, com conviure amb ell.
Per tant, jo demanaria un petit esforç mental per aprendre a conviure amb el nouvingut (que no és male ï t), en comptes de “destruir-lo”, que no el destruirem, ni matar-lo, que no el matarem. Els científics, amb la seva feina a corre-cuita, només aconseguiran que el petit percentatge de la població que no el resisteix, que hauria d’agrair al virus l’avís de que estan vivint malament, doncs pugui seguir amb les seves toxines, el seu estrès i, en general, el seu malviure.
No es tracta de negar els efectes patògens dels virus i bacteris, com fan alguns exaltats, sinó de comprendre la lliçó que ens dóna la vida amb el fet que siguin selectius i només alterin els organismes que no estan sans per tots els altres conceptes.
Naturalment que hem de ser previnguts i evitar contagis innecessaris, ja que potser no estem tan sans com ens pensem, però cal entendre que és una mesura de precaució per guanyar temps per treballar en resoldre els nostres desequilibris, fins estar prou sans com per conviure amb el virus.
Serem capaços de donar les gràcies als nostres companys de viatge, bacteris i virus, nascuts del mateix tronc ancestral de la Vida, estimats germans nostres?

Jordi Griera i Roig, Vilanova i la Geltrú 18-3-2020


El dissabte següent, 21-3-2020, dia internacional de la poesia, inspirat pel manifest del Jordi Griera, se’m va acudir això:

A part del confinament,
la quàntica fluctua;
fem cura del cos, vatua!
Cal que ben sans estiguem.

Covid-19, com sona,
el virus per conviure;
del que si cal ser lliure,
és del de la corona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *