Aniversari d’en Brauli Tamarit Tamarit al Mas Deulofeu, el 24/8/2019.

La trobada d’avui ha estat molt complexa; logística a part, d’entrada, amb l’AP-7 col·lapsada -final de vacances?, el Miquel del Waze, que parla en català, ens enganya i ens fa sortir de l’autopista entre Sabadell i Mollet; hi tornem a entrar i trobem peatges bloquejats i retencions constants… i arribem amb una hora de retard al Mas Sant Nicolau. Just darrere nostre arriba una parella amb el mateix destí. No hi ha cap indicació ni altre element visual que ens orienti cap el Mas Deulofeu; entrem al recinte del Sant Nicolau, preguntem a dues persones i la segona ens diu “si, hay otro Mas por allí” i ens assenyala cap on jo l’havia intuït en el mapa d’internet.

Hi arribem i ens rep en Brauli. Ens fa entrar a la masia on s’estava muntant un taulell amb un assortiment impressionant d’aliments aportats entre tots. Hi afegim els nostres, mentre anem saludant tothom. L’acolliment i hospitalitat d’en Juli i la seva parella, Núria, van fer que ens sentíssim com a casa. En Xavier Garcia ens saluda, ens presenta la Marta i saluda la parella que havia arribat darrere nostre; ell era en Martí Olivella, que feia anys que no l’havia vist i no el vaig reconèixer.

Ha estat un goig visitar per primera vegada el Mas Deulofeu, en comunió amb amics i coneguts d’antany, d’altres de no tant lluny i alguns de nous. Una quinzena dels quals haviem coincidit a Cardedeu per l’aniversari de l’any passat, entre ells en Miquel Chicano Colodrero amb qui vaig xerrar a bastament.

Un entorn per respirar; calorós en alguns moments i sort que el ventijol inconstant ho alleujava. Un dinar variadíssim que ha satisfet els paladars i estómacs en un ambient de cordialitat, enginy i diversió. Uns postres dolcíssim i inacabables, que el Tros, el gos del mas, també va menjar amb tovalló inclòs.

Els pastissos amb nom i espelmes numèriques que el ventijol va apagar per estalviar-li la bufera al Brauli, van servir per encoratjar-lo a dirigir-nos unes paraules per esperonar-nos com activistes socials que som. I per això vam brindar amb xampany.

Després del cafè, uns quants … Brauli, Dolors, altres noies i nois i en Martí van entrar a la masia ja que s’hi estava més fresquet. Els de fora anàvem movent les cadires cap a l’ombra, mentre en Lluís Botinas proposava un debat sobre la situació actual dels catalans. Ens va semblar interessant i ens obrirem en semi-cercle. Però estàvem distrets i vam tenir el lapsus de no anomenar un moderador. Conclusió: va parlar en Lluís Botinas sobre la situació actual dels catalans i qui són els traïdors, després d’haver descobert el que va escriure sobre nosaltres en Francisco Elías de Tejada, i l’amfitrió, Juli Gutiérrez Deulofeu va fer comentaris sobre la matemàtica de la història, la democràcia del feudalisme, la seva ideologia i la comparació de Hitler amb Stalin.

Eren gairebé les 7 quan ens vam acomiadar i vam iniciar el retorn de més de dues hores. Tot el camí pensant en els catalans de l’any 800, els traïdors actuals i la matemàtica de la història. Abans d’anar a dormir ja tenia l’esquema mental del que volia escriure:

Ja fa alguns mesos que vaig concloure que vivim en un món equivocat (conclusions sempre provisionals!).

Les investigacions arqueològiques, antropològiques, lingüístiques, genètiques i etnològiques de les últimes dècades i contundentment en els últims quatre anys (aquí ho podeu verificar) han descobert que fa més de 5.000 anys va existir una era pre-patriarcal que demostra que: no és que un altre món sigui possible, sinó que ja va ser possible, durant un període de més de 30.000 anys, molt més ampli que tota la història oficial que s’ensenya a les nostres escoles.

Fa alguns mil·lennis, poc després de l’inici del Neolític, les invasions àries i semites, efectuades per pastors-ramaders nòmades, militaritzats, estructurats patriarcalment, jeràrquics i adoradors de Déus masculins, van acabar amb la societat matrifocal, cremant pobles sencers, assassinant a tort i a dret, principalment els homes, esclavitzant sexualment les dones, arrasant-ho tot on arribaven, van anar conformant el món actual, culminant-lo amb l’assassinat de les dones sàvies i destruint la seva aportació a la humanitat. Així van anar implantant el Patriarcat i és brutal, demencial i imperdonable el que ha robat a les dones i de retruc als homes, cosa que ens ha dut a la misèria humana que som. Per tenir una mostra del que hem perdut només cal fixar-se en quants noms de dona surten en aquest escrit, en relació a la quantitat de noms d’home -i això que som gent amb consciència.

Ens han obligat a creure que la història humana ha estat sempre així: governada per homes guerrers més o menys poderosos segons la força de les seves espases i el poder dels seus exèrcits. Hem interioritzat una única versió de la història plena de fronteres, emperadors i guerres. Ens han fet creure, o ens hem cregut, que abans de l’aparició de les catalogades com a primeres civilitzacions no hi havia res, que els éssers humans vagaven per aquí malvivint i lluitant contra la naturalesa hostil. (Aquí ho trobareu).

Si això no hagués passat tots els mals d’aquest món (armes, guerres, exèrcits, violències, …) no haguessin arribat. No puc imaginar com seria la societat avui però no tindríem cap dels problemes que tenim ara. De totes les llengües del nostre entorn no n’hagués existit cap, fora de l’euskera, que és llengua primigènia; cap dels imperis que hem conegut no haguessin existit i per tant no hagués existit la història dels catalans, ni el procés, ni el feudalisme, ni Rússia, ni Alemanya, ni la Matemàtica de la història, ni l’Esperanto que ve a ser la síntesi dels idiomes del Patriarcat. Ni existirien els pactes de Mas amb Israel, així com tampoc el web En cos i ànima, que van ser coses que es van parlar al grup de dins a la masia. No existirien les religions monoteistes i per tant no tindríem Bíblia ni Alcorà i tampoc seria dogma de fe el reduccionista racionalisme científic que van imposar els grecs.

En 1861 Bachofen va escriure un llibre en què explica, basant-se directament en alguns autors de la Grècia antiga, la qualitat i la funció social i civilitzadora de la libido maternal a les primeres societats humanes; el que ara ja l’antropologia amb la nova aportació de la revolució arqueològica està confirmant;la fraternitat, la pau, l’harmonia i el benestar d’aquelles societats de l’anomenat Neolític a la Vella Europa, procedien dels cossos materns, del que és maternal, del món de les mares. No d’una religió de les Deesses ni d’una organització política o social matriarcal, sinó dels cossos materns. És a dir, que aquella societat no provenia de les idees o del món espiritual, sinó de la substància emocional que fluïa dels cossos físics i que organitzava les relacions humanes en funció del benestar; i d’on sortien les energies que vertebraven els esforços per tenir cura de la vida humana. (Aquí ho podeu ampliar). En resum, fa alguns mil·lennis teníem consciència de l’existència i el Patriarcat ens ha “esborrat” aquest coneixement i ara ens passem la vida desorientats, cercant no-sabem-què i ho tenim davant els nostres nassos!

No podem tornar al Paleolític, però em sembla que el desgavell actual no té altra forma de resoldre’s si no és restituint els valors de la Matrística. Paral·lelament, jo proposaria fer boscos d’aliments i si no aconseguim sortir-nos-en, no ens queda res més que la RESILIÈNCIA i/o “intentar captar el cor de cada cosa”, que no sé ben bé si és el mateix que el “CARPE DIEM”, vaja!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *