El meu bloc

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

6 de març de 2018
0 comentaris

Medalles d’Andalusia.

El dia 28 de febrer, el meu amic malagueny Paco Pimentel em va enviar aquest vídeo on podem escoltar un tros de l’Himne d’Andalusia escrit per Blas Infante, cantat per la rondenya Ainhoa Pérez en el Centro Andaluz de Casares, on va néixer Blas Infante.

Vaig sentir curiositat i vaig cercar per internet sobre l’himne i vaig trobar pàgines web que m’han incitat a fer aquest comentari.

En aquesta pàgina La aplaudida interpretación de Niña Pastori del Himno de Andalucía en el 28-F es pot llegir: “El acto de la entrega de Medallas de Andalucía ha concluído con el himno andaluz cantado por Niña Pastori”.

Llavors he cercat sobre el lliurament de medalles i he trobat això: Elvira Roca y Chiquito de la Calzada, a título póstumo, los malagueños reconocidos hoy con las Medallas de Andalucía i he sentit curiositat per saber qui és Elvira Roca i l’he trobada aquí: María Elvira Roca, la investigadora malagueña sobre la leyenda negra de España, medalla de Andalucía 2018 i resulta que ha escrit un llibre amb el títol “Imperiofobia y leyenda negra”, el 2016 amb un èxit impressionant del que ara ja ha sortit la 15a edició el 26-1-18.

Seguint amb la troballa, veig que el pròleg és a càrrec del periodista català Arcadi Espada, promotor de la plataforma que conduí al partit de Ciudadanos i més tard va donar suport activament a la creació i vigència del partit UPyD de Rosa Díez, entre altres coses interessants que es poden llegir a la seva pàgina de Viquipèdia de l’enllaç.

A la Introducción , pàgines 13 i 14 de la primera edició, hi trobem una sèrie d’elucubracions sobre la moral, els prejudicis conscients i inconscients, les causes i els efectes, la dificultat de determinar honradament quina és la causa i quin l’efecte i que davant d’aquest repte, no hi ha més recepta per a ser honrat que la humilitat. Després s’embranca amb disquisicions sobre la “perfecta igualtat edènica … que ni franciscans ni budistes han aconseguit” contraposant-ho a que “la majoria prefereix ser ric que pobre … i que no hi ha grup humà amb èxit reproductiu que no visqui sota alguna forma de jerarquia” i això ho lliga amb la teoria antropològica de que “l’Homo sapiens va perdurar per la seva capacitat de jerarquitzar grans grups, en font dels Neandertals que es van extingir perquè vivien en clans de 20 individus” (amb aquest descobriment “Los neandertales no se extinguieron” hauria de modificar la seva Introducción) i d’aquí segueix que “algú sempre mana” fent-ne un panegíric en relació a “assumir responsabilitats … riscos, prendre  decisions, enfrontar errors” i conclou que “Des que tenim notícia de nosaltres mateixos, veiem que els éssers humans han tendit a crear enormes estructures sociopolítiques que anomenem «imperis».”

Una altra qüestió digne de ser anotada és la seva recomanació a llegir La raza catalana de Francisco Caja en aquesta entrevista. Francisco Caja és professor titular d’Estètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En l’àmbit polític és president de Convivencia Cívica de Cataluña (CCC). És significativa la carta “Entre todos, devolveremos al catalán a su situación anterior a 1978” que Francisco Caja va enviar a Albert Rivera de Ciudadanos el 2011.

L’historiador Esteban Mira Caballos fa una crítica extensa i interessant a ‘Imperiofobia y leyenda negra’, medias mentiras y medias verdades que ella escaridament rebat a Contestación a la reseña de D.Esteban Mira Caballos al libro ‘Imperiofobia y leyenda negra’. Últimament, el 7-2-18, l’historiador hi afegeix Más sobre las manipulaciones de imperiofobia y leyenda negra.

Conclusió: he escrit aquesta entrada al meu bloc per la sensació d’inquietud que m’ha produït tot plegat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!