El Partit Socialista de Catalunya-Congrés fou un partit polític català. El seu Congrés Constituent va tenir lloc l’1 de novembre de 1976 com a confluència de diverses forces polítiques socialistes.
En 1978 es fusiona amb la Federació Catalana del PSOE i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, donant lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya.
El Manifest Socialista de 1976:
“Nosaltres treballadors, homes i dones de Catalunya, provinents dels sectors i de les tendències més diverses, aplegats sota l’objectiu comú de la lluita, la lluita indispensable pel procés de transformacions revolucionàries de la societat, la lluita per l’alliberament de tots els treballadors de Catalunya, la lluita pel dret dels catalans a la nostra nacionalitat, per l’ús de les nostres institucions de govern i pel dret d’autodeterminació de tots els pobles, la lluita perquè els treballadors aconseguim l’exercici del poder polític, la propietat col·lectiva i el control efectiu dels mitjans de producció i distribució, hem decidit d’organitzar – nos col·lectivament en un partit polític de classe, nacional, de masses i democràtic, un partit que defineixi la seva lluita socialista com la implantació d’una democràcia política, econòmica i social, basada en la realitat catalana, un partit que propugni un socialisme autogestionari, amb una coordinació i planificació democràtiques a tots els nivells: des dels llocs de treball als municipis i a les entitats comarcals, entrelligant tot el país, un partit ampli, obert a tendències socialistes plurals, un partit que, amb ple respecte a totes les creences personals, assumeixi el marxisme com a mètode d’anàlisi i de transformació de la realitat, un partit irrenunciablement democràtic, amb àmplia autonomia i capacitat de decisió i d’actuació política dels diferents sectors, fronts i nivells d’organització, un partit de democràcia directa, amb càrrecs elegibles i revocables, sense personalismes ni burocràcia, un partit que sigui un marc on tothom pugui realitzar – se lliurement, amb ple respecte a tota mena de minories, un partit que propugni una societat solidària, en la que sigui fonamental viure individualment i col·lectivament la nostra pròpia realització en tant que individus i en tant que col·lectivitat, un partit per tant, arrelat a la realitat nacional catalana, entranyablement lligat a la resta dels Països Catalans, fraternalment obert a la col·laboració entre tots els socialistes de l’Estat espanyol i decididament llançat a l’internacionalisme socialista, sense que res pugui obstaculitzar el nostre objectiu socialista, i sense que ens afebleixin les raons dogmàtiques, els sectarismes o la demagògia, un partit en el qual la necessària unitat d’un ampli front de treballadors de Catalunya, que constitueixen la gran majoria catalana ha de coexistir amb una unitat dinàmica amb els treballadors de tots els pobles, amb explícit rebuig a tota mena d’imperialisme i amb una política internacional de neutralisme actiu.
I això, a punt i en condicions d’acceptar la responsabilitat de govern, convençuts i decidits que només units vencerem!
La nostra és una resposta de lluita constant, de dinamisme encès, que recull l’opció socialista de cada localitat, de cada comarca, a través de debats i congressos parcials, que facin d’aquest partit el més fort, el més entusiasta. I que escampin per tot l’àmbit del nostre país tota la força, tota l’energia que ens ha de servir per guanyar – nos la llibertat. La nostra llibertat. La llibertat de cadascun dels homes i de les dones que són, viuen i treballen a Catalunya. La llibertat de tots com una proposta indeclinablement socialista.
Amb aquest manifest socialista, tots els col·lectius del procés iniciat fa uns anys, integrats per amplis sectors de la població assalariada, de treballadors autònoms o de pagesos, que representen els veritables interessos de tots els treballadors, donem per obert des d’aquest moment el nostre Congrés Constituent: Un Congrés que es desenvoluparà a partir dels racons més racons d’aquest nostre país, que viurà totes les vicissituds de la nostra creació i de la nostra creixença, fins a confluir a la sessió general de clausura d’aquesta experiència, única a Catalunya. Entre tots desenvoluparem els aspectes fonamentals del partit: el seu contingut polític, nacional, d’estructura organitzativa i d’aliances, en les quals la nostra total independència orgànica no es contradirà amb la necessària lluita conjunta cap a l’objectiu comú: l’alliberament total de la classe treballadora.
Companys i companyes! el Partit Socialista de Catalunya, que inicia formalment la seva vida orgànica autoorganitzant – se, mobilitzant la gent, llançant aquesta proposta socialista a tots els socialistes que vulguin contribuir al seu procés, proclama als quatre vents de Catalunya, la nostra consigna col·lectiva:
Guanyem – nos la llibertat!
—————————————————————————————————
Jo que vaig assistir al Congrés Constituent, que no va ser l’1 de novembre del 1976, sinó el pel pont del Pilar al voltant del 12 d’octubre, estava entusiasmat amb aquest manifest (fixeu-vos que és gairebé el programa del camí cap a la Revolució Integral: poder polític, la propietat col•lectiva i el control efectiu dels mitjans de producció i distribució, … socialisme autogestionari, … democràcia directa amb càrrecs elegibles i revocables, …), però ben aviat em vaig començar a desmoralitzar: El diumenge 16 de gener de 1977 estàvem reunides totes les assemblees locals per a decidir si ens convenia fer coalició amb el PSOE per a les primeres eleccions generals. El dilluns 17, llegim a la Hoja del Lunes que Joan Raventós havia anat a Madrid per reunir-se amb Felipe González i que havien pactat anar junts a les eleccions mentre les bases estàvem reunides per decidir si volíem coalitzar-nos o no!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acabo de consultar la Hoja del Lunes del 17/01/1977 i no he trobat la notícia del final de l’article.