El meu bloc

Cal canviar l'acció perquè canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

5 de novembre de 2025
Sense categoria
0 comentaris

94è aniversari de la proclamació de la República

Eibar va ser la primera ciutat a alçar la bandera tricolor, la matinada del dimarts 14 d’abril de 1931, a dos quarts de set del matí.
A dos quarts de dues de la tarda, Lluís Companys, d’Esquerra Republicana de Catalunya guanyador de les eleccions municipals del 12 d’abril, a la balconada de l’Ajuntament de Barcelona va proclamar la República i va hissar la bandera republicana. Una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la bandera de Catalunya, el líder d’Esquerra Francesc Macià es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, “L’Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques“. A mitja tarda Macià de nou es dirigia a la multitud però aquesta vegada des de la balconada de la Diputació, davant de l’Ajuntament a la mateixa plaça de Sant Jaume, per comunicar-los que havia pres possessió del govern de Catalunya, afirmant a continuació que “d’aquí no ens trauran sinó morts“. va signar un manifest en què proclamava de nou l'”Estat Català” sota la forma de “una República Catalana“, que demanava als altres “pobles d’Espanya” la seva col·laboració per crear una “Confederació de Pobles Ibèrics

https://www.elcritic.cat/entrevistes/josep-fontana-si-vols-fer-la-independencia-per-la-forca-hauras-de-muntar-una-guerrilla-11569
Entrevistes
Josep Fontana
“El que s’ha de fer és seguir lluitant. Portem 500 anys”“Això ja fa 500 anys que dura. Com a historiador, penso que el que s’ha de fer és seguir lluitant”Llavors, som en un carreró sense sortida?

No, som en una situació que, com ens ha passat tantes altres vegades, és una situació que fa 500 anys que arrosseguem; ens cal lluitar i pugnar i tractar d’obtenir coses. El meu sentit d’historiador no em permet mantenir aquesta mena d’il·lusions idíl·liques; penso que el que s’ha de fer és seguir lluitant.

Fins quan?

Portem 500 anys, de manera que ens queda temps al davant. El que no ens ha mancat, i això és importantíssim, és la voluntat de fer-ho, la voluntat de ser nosaltres mateixos. Cada cosa que es guanya, per poc que sigui, és un pas endavant; cada resistència a una regressió és un pas endavant, i això convé seguir-ho fent.
https://www.3cat.cat/3cat/josep-fontana-i-el-sobiranisme-la-gent-no-es-pot-desencisar-a-curt-termini/audio/860846/
https://beteve.cat/historia/fontana-historiador-formacio-identitat-terricoles/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!