Un amic poeta de Granada, que viu a Madrid fa mooolts anys va fer una poesia en esperanto que he traduït:
Emoció i ritme i pensament:
poesia.
Algú hi incorpora intensitat
i m’eleva
vers els mil sols.
Jo mateix hi afegeixo veritat
i escolto els ecos
de la meva vida i d’altres vides:
àries de llum, nocturns de sospirs,
canons de batalles perdudes,
cantates d’esperances… Escolto
poesia!
Salut i poesia
Miguel Fernández
—————————————-
Jo hi vaig pensar tot el dia o potser només a la tarda cap al tard i no em va sortir gran cosa, vaja, res, poèticament parlant, però ho escric perquè ho tinc fet i alguna cosa m’inspira:
L’alta sensibilitat del 20% dels membres de les més de 100 espècies i la diversitat de gènere més enllà de la Matrística, al Multivers hologràfic que llostreja la gravetat, la teoria quàntica i els forats negres, malgrat la «granularitat» de la música de les estrelles, farà comprendre el Big Bang, si l’imaginem invers fins arribar al Punt en què la densitat de matèria i energia es fa infinita, manifestant la consciència abstracta.
Les PAS (persones altament sensibles) seran les coordinamitzadores, les noves xamanes, de la societat prosumidora permacultural, havent recuperat allò que el Patriarcat va condemnar a l’Hades, en el Nou Món on la líbido materno-filial serà preeminentment cuidada pel poliamor de la diversitat sexe-genèrica de la Nova Societat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!