javiguar :D

Flipant-me per sobre de les meves possibilitats

Escolteu bé: no les tornarà a fer.

Cada any hi ha un Nadal, un estiu, una final de la Champions i, entre altres coses, una nova pel·lícula del geni de Brooklyn. Ahir, un cop acabat el partit, sortint del camp vaig notar que tocava de nou perquè el més semblant a un cinema que havia trepitjat en 349 dies era un avió on, durant el vol Atlanta – Barcelona, vaig veure quatre pel·lícules. Bé, deixem temes personals i tornem, parlem d’un director nascut l’any 1935 que ha relitzat més de setanta obres i encara li recorden que cap de les que ha fet els últims 25 anys supera Manhattan o Annie Hall, recordeu allò de Match Point és bona, però no acaba d’arribar als nivells? Eh, que sí! Només una coseta, crítics, ja sé que heu d’omplir fulls i espais radiofònics, però donem gràcies que es viu. Anem al cinema (no és obligatori), seiem i deixem d’esperar que faci la seva millor obra tocant els vuitanta anys. Simplement, passem uns bons 95 minuts allunyats de 3D o morts gratuïtes. Si us va agradar Midnight in Paris segur que aquesta també ho farà, si pel contrari sou més Melinda and Melinda o Blue Jasmine potser no tant.

Magic in the Moonlight és una petita delícia, si no la compares amb guanyadores d’Oscar, és a dir, deixem d’amargar-nos perquè qui ja ho ha fet tot, no inventi la sopa d’all. L’ambientació és perfecta, tot i que la història, no és la més original, sí divertida, entretinguda i amb moments brillants, com les escenes al cotxe. Opinió personal, espero que es comenci a prendre seriosament a Emma Stone perquè fins i tot, en els personatge més ridículs de comèdia americana resulta molt més creïble que la sobrevalorada Scarlett Johansson. El paper protagonista, Colin Firth encaixa perfectament i els primers minuts de metratge són una autèntica sorpresa.

En definitiva, tot i que aquesta és una pel·lícula menor del director (molt per sobre de To Rome with Love,la més fluixa dels últims set anys i una mica per sota de la protagonitzada per Owen Wilson, crec que l’ambientació a Paris va fer molt), si la comparem amb les alternatives que tenim a la cartellera, és una molt bona opció. Perquè una cosa és certa, si no penses en què soparàs o en el que tens a la nevera mentre ets al cinema, és que no ho estàs passant malament.

V1.1



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cinema per jguardingo | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent