Passos Perduts

JOSEP GISBERT

El control de la situació

Artur Mas ha volgut controlar el procés sobiranista des del primer dia. El 2012 no ho va aconseguir i ara ho torna a intentar

 

Quan, després de la primera gran manifestació a favor de la independència de Catalunya -la de l’Onze de Setembre del 2012 a Barcelona-, Artur Mas va decidir posar-se al capdavant  del procés sobiranista, va actuar forçat per les circumstàncies i amb una intenció molt clara. Sabia que si no feia res, aquell clam ciutadà li acabaria passant per sobre, i per això va optar per avançar les eleccions, tot i que amb la pretensió d’obtenir una majoria absoluta -una àmplia majoria era l’eufemisme de llavors- que li permetés reconduir-lo a la seva manera, és a dir rebaixar-lo i desnaturalitzar-lo. És públic i notori, però, que va quedar molt lluny de l’objectiu i no va tenir més remei que continuar endavant. Ara, el gir que ha donat a la cita del 9 de novembre, en substituir la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional per un procés participatiu alternatiu, semblava que li proporcionava el control total de la situació que no havia aconseguit fa dos anys, però la successió d’esdeveniments demostra que res més lluny de la realitat.

Si el pla era de nou reorientar el procés sobiranista i, a partir de la transformació del que hauria d’haver estat una convocatòria seriosa a les urnes en un acte merament simbòlic i testimonial, reduir-lo a la mínima expressió o situar-lo en via morta, per no parlar de donar-lo per liquidat, el fracàs torna a ser evident. Perquè si alguna cosa no ha trigat a quedar al descobert és el caire purament partidista i tacticista que s’amaga darrere d’un moviment amb el que el president de la Generalitat pretén
garantir-se la continuïtat: unes hipotètiques eleccions avançades, de caràcter plebiscitari, que, un cop superat el 9 de novembre com a mostra d’adhesió incondicional a la seva figura, només convocaria, però, si ERC accepta formar part d’una llista unitària que ell mateix encapçalaria -la tesi és que si no hi ha candidatura conjunta no hi ha eleccions plebiscitàries ni, de fet, eleccions- amb el propòsit d’obrir un procés de negociació amb l’Estat espanyol sobre la independència de Catalunya, però no amb la intenció real de declarar-la i proclamar-la.

Ningú, llevat dels seus -i els seus són exclusivament CDC- no ha comprat l’estratègia, i molt menys una societat civil que és l’autèntica impulsora del projecte sobiranista i amb la que Artur Mas, més enllà del fiasco de la rebaixa de l’Estatut pactada en el seu dia amb José Luis Rodríguez Zapatero, ha contret com a mínim dos deutes de pes fruit de la seva última maniobra: ha incomplert el compromís amb què va acudir a les eleccions del 25 de novembre del 2012 d’exercir el dret d’autodeterminació i s’ha saltat el mandat sorgit d’aquesta mateixa cita amb les urnes de conduir el procés de transició nacional no en solitari, sinó conjuntament amb altres protagonistes i molt especialment amb Oriol Junqueras. I, tot i això, s’ha pensat que ho tenia tot controlat, que ningú no posaria en qüestió la seva autoritat, que aquesta vegada el tots amb el president funcionaria. Però resulta que no és així i que, al final, tots -partits, entitats i la gent en general- prefereixen abocar-se a la nova
fórmula del 9 de novembre per descafeïnada que sigui per garantir una elevada participació i perquè ningú, començant pel mateix president de la Generalitat, no pugui caure en la temptació d’utilitzar una hipotètica baixa mobilització de la ciutadania com a excusa per frenar la demanda sobiranista.

A no ser que darrere de la incertesa introduïda per Artur Mas s’hi amagui un pacte secret amb Mariano Rajoy per, precisament, avortar-ho tot. La manca de perspectiva no permet cerciorar-ho, però determinats indicis porten a més d’un a considerar que només aquesta pot ser l’explicació del que està succeint. I si efectivament fos d’aquesta manera, llavors sí que el president de la Generalitat tindria raons per creure’s que controla la situació.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Josep Gisbert | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent