VISCA ELS BORBONS DE LA FRANJA

Deixa un comentari

Els que procedim del Baix Segre, i ens hem criat per les comarques de l’Aiguabarreig amb el riu Cinca, alguna vegada ens hem preguntat com és que hi ha el cognom Borbón per aquestes contrades? A mi m’han arribat dues versions. La llegenda rural parla de les visites al castell de Mequinensa de la família reial borbònica. Fruit d’alguna espècie de dret de cuixa és possible que hi deixés descendència. És una hipòtesi versemblant, veien les múltiples relacions extramatrimonials de l’actual Rei emèrit i els descendents que li van apareixent. L’altra possibilitat és que algun membre de la família borbònica hi hagués vingut a viure. M’han explicat que fins fa ben poc a Torrent de Cinca hi vivien les últimes persones que encara tenien títol nobiliari. No pretenc fer d’historiador, si algú hi està més posat que jo, que em faci arribar la seva interpretació amb més rigor històric.

El cas és que he fet treballar l’algoritme de Facebook i hi surten Borbons d’Osca, Mequinensa, Lleida i Barcelona. Millor buscar les dades objectives de l’Instituto Nacional d’Estadística (INE). He fet la consulta de residents per províncies que portin el primer cognom Borbón. El resultat és contundent: dels 341 Borbons que hi ha a tota Espanya 93 són d’Osca, 79 de Barcelona, 70 de Saragossa, 25 de Lleida i 19 de Madrid. Fins a arribar al total es van escampant per altres províncies en quantitats inferiors a deu. Són molt poquets comparats amb 1.470.005 de Garcías. És més normal (fàcil) conèixer un Garcia que un Borbón.

Amb els Borbons hi he conviscut, i he jugat al futbol, he compartit taula a l’institut o balls als envelats de Festes Majors a La Granja d’Escarp, Torrent de Cinca o Fraga. Ara els continuo saludant perquè ens hem fet grans i treballem al sector del transport, ensenyament, comerç, serveis o qualsevol altre àmbit. A ells els vull cridar un VISCA ELS BORBONS! I VISCA ELS GARCÍAS!

Els Borbons són pocs, és poc habitual conèixer-ne algun, i encara és més més anormal coincidir amb un que sigui REI. Aprecio els Borbons normals que em són veïns. Però als pocs Borbons monàrquics, més aviat els voldria lluny. Tot i que el Rei és una persona més, la qual em mereix respecte com a individu, no és més que un ens solitari, amb qui si hi vols tenir alguna relació, li has de retre vassallatge. El Rei es troba en la necessitat d’obtenir el suport general de la societat com qualsevol altra forma de govern. Per ser investit rei amb autoritat exigeix respecte a la seva persona o per a l’entitat que representa. Si no en vols ser súbdit, et trobaràs amb fets com els del passat tres d’octubre en el Discurs del rei Felip VI (no el confongueu amb l’extraordinària pel·lícula de Tom Hooper, on el rei Jordi VI del Regne Unit fa un discurs després de la renúncia del seu germà que s’havia enamorat d’una dona americana “divorciada”). Per les seves paraules i pel seu llenguatge no verbal va perdre l’autoritat i el respecte de molts ciutadans. Ha comès l’error d’acusar les autoritats catalanes de deslleialtat, quan un polític, i un encara més Rei, a qui es deu és al ciutadà. Malament si són els ciutadans qui estan sotmesos al Rei sense que aquest es guanyi – preferiblement en un referèndum sobre la monarquia- el seu respecte.

Acusa els polítics i els ciutadans d’irresponsables, un individu que segons diu el Títol II de la Constitució: “La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad”. S’atreveix a dir que els qui volen democràticament i pacífica la independència de Catalunya fracturen la societat catalana. ¿No serà que qui justifica l’ús de la violència és responsable de violar la convivència? En l’escrit del passat 13 de desembre citava Hannah Arendt i ho torno a fer: “El domini per la pura violència entra en joc allí on s’està perdent el poder. Reemplaçar el poder per la violència pot significar una victòria, però el preu resulta molt elevat, perquè ho paguen no només els vençuts; també ho paguen els vencedors en termes del seu propi poder”. És un avís per a navegants de l’equidistància, unionistes, constitucionalistes i nacional-estatalistes europeus (ex: el Sr. Exministre socialista francès Manuel Valls, natural del barri del Guinardó, i que tant li fa ajuntar-se amb els del PP, PSC o Cs mentre es mantinguin les seves estructures de poder).

Com el Rei és un irresponsable polític, dels seus actes en seran responsables les persones que els referenden. A falta de referèndum sobre la monarquia, que ni el difunt Adolfo Suárez va gosar a fer perquè les enquestes no li eren favorables, cal tenir clar que segons l’article 64 de la Constitució: “Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno (M. Rajoy -com en els papers d’en Bárcenas) y, en su caso, por los Ministros competentes (el d’Interior, J.I. Zoido). És a dir, dels actes verbalment violents de Felip VI en són responsables els polítics del Gobierno, ells exerceixen el poder i l’autoritat.

Totes les institucions polítiques són manifestacions i materialitzacions del poder, es petrifiquen i decauen tan aviat com el poder viu del poble els deixa de donar suport. No sé si poden comptar amb el poble espanyol (un altre dia en parlaré), però no amb el català. El Rey i el Gobierno han de saber que l’enemic més gran de l’autoritat és el menyspreu, i el mitjà més segur de minar-la és el riure o el somriure -la Revolució dels somriures.

No vull ser irreverent, o potser sí. Entre el discurs que he comentat i el que vindrà per Nadal, penso que el Rei Felip VI faria bé d’escoltar les paraules de son pare ni que només sigui per un cop. Recordeu quan Juan Carlos I va dir: Por qué no te callas. Els aconsellaria deixar de caçar animals o votants. Ves que Felip VI no hagi de repetir: “Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Política el 22 de desembre de 2017 per jfkami

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.