Sembla que a poc a poc la vida es va normalitzant, i faig servir aquesta paraula sense voler dir que això sigui necessàriament positiu. Només vull dir que a poc a poc tornem a fer algunes de les coses que ja solíem fer abans de l’arribada del virus, amb els mateixos encerts i les mateixes pífies. Idealment, s’ha aprofitat aquest parèntesi per fer alguna petita reflexió i hauríem de començar a fer algunes coses més bé.
Demà, per exemple, tornen les convocatòries de cada dimarts del grup de saltencs i saltenques que encara recordem la gent que és a la presó i l’exili i no oblidem per què són on són.