Fa un parell d’anys feia una observació sobre els discursos polítics que ara em sembla curiosa, i interessant de comentar.
Deia així:
"(…) Em fan pensar en els problemes que tenen alguns polítics de Madrid per
no haver d?usar l?adjectiu ?català? a les seves declaracions o
discursos. És clar que la invisibilitat del català és un problema de
circumstàncies, i no de força o volum."
Era una observació feta a l’entorn de les declaracions de diferents
polítics respecte al nostre país, als catalans, a la cultura catalana,
i la invitació que havíem rebut com a cultura convidada a la Fira de
Frankfurt.
Aleshores es va fer costum parlar de "los ciudadanos
que viven en el territorio de Cataluña", arribant algunes vegades a
afegir "de la comunidad autónoma". Era una mica forçat, però així va
durar si més no uns dies o setmanes. Perquè de seguida, i suposo que
perquè aquesta denominació també els situava en reconeixements que no
volen acceptar, varen deixar de parlar de territori.
I no crec que
ho fessin per educació en observar i adonar-se que el català no es
limita al Principat (que és del que parlaven), sinó simplement per a no
haver d’utilitzar la paraula "territori" ja que els provocava més
mareig que el qualificatiu de català.
(…)
És curiós ara tenir
present aquells problemes, i pot ser no sembli d’importància. Però cal
tenir també present que en aquells moments estaven intentant parlar de
la no existència dels catalans a uns nivells de deliri que no sé si
recordem. I que espero no sigui que no els veig, i que de debò s’hagin
acabat. Ho observaré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!