Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

4 d'agost de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Espabilem-nos per evitar el màxim d’efectes colaterals.

La Laura ha sigut molt digne i valenta, però ha hagut de suportar molta violència. Hem de mirar d’espabilar-nos, Mas, Junqueras, Forcadell i Muriel Casals, els capdavanters tenen una gran responsabilitat, el Poble Català es refia d’ells.

“Primer Declaració d’Independència, després refrendar-la amb una Consulta Vinculant”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

—————–

Extret de Vilaweb:  Autor/s: Roger Cassany

A l’Arenal Sound de Borriana: ‘Si no em parles en espanyol, aquí no hi entres’

Una jove de Castelló relata a VilaWeb com li van impedir l’entrada al festival per haver parlat en català

‘Si no em parles en espanyol aquí no hi entres’. I efectivament, ni ella, la Laura, ni els set amics que l’acompanyaven, no van tornar a entrar al recinte del festival de música Arenal Sound de Borriana, aquest divendres. Havien acabat de veure el concert dels Manel i havien sortit del recinte per acostar-se una estona a la platja, com molts dels assistents. Però ja no van tornar a passar més enllà del control protocolari de seguretat. Les polseres del festival van acabar a terra. I la Laura, a una carpa de guàrdia civil. És un cas greu més de discriminació lingüística que se suma als que s’han conegut aquests darrers mesos al País Valencià.

‘A mi em parles en espanyol, que jo aquestes llengües no les entenc’

Tot plegat ja havia començat un parell d’hores abans, quan la Laura, una jove de Castelló, amb unes amigues arribava a Borriana després de treballar per trobar-se amb més companys i gaudir del festival, on aquella nit hi tocaven, a més dels Manel, The Kooks The Royal Concept i Bigott, entre molts altres artistes. ‘Al control de seguretat la noia que ens registrava ens va dir que no podíem entrar al recinte amb entrepans i que els havém de deixar a fora; jo vaig preguntar-li si a dins del recinte s’hi podia comprar sopar’. I l’agent va respondre, en espanyol: ‘A mi em parles en espanyol, que jo aquestes llengües no les entenc’. La Laura, de manera educada, li va dir que aquella també era la llengua de Borriana i que tenia dret a parlar-la. L’agent va adoptar un to més agressiu, però just aleshores un altre agent de seguretat va dir que ell sí que l’entenia i que no hi havia cap problema, que podien passar. No hauria passat de ser una anècdota desagradable si la Laura i les amigues no haguessin topat de nou amb la mateixa agent quan van intentar tornar a entrar al recinte.

‘Un cop dins vam veure el concert dels Manel i vam sortir del recinte, per referescar-nos; quan hi vam tornar a entrar va passar tot’, explica la Laura, en declaracions a VilaWeb, notòriament disgustada. L’agent les va reconèixer i abans de disposar-se a registrar-les a elles i a les bosses que duien, els va etzibar, amb to de menyspreu: ‘Ah, vosaltres sou aquelles que no voleu parlar en espanyol, oi?’. La Laura duia un esprai de defensa a la bossa que l’agent va llençar a terra amb violència dient-li que amb allò no podia entrar. ‘Doncs ja ho deixo aquí o al cotxe o a algú que no entri amb nosaltres, però no cal llençar-lo a terra’.

‘Aquí decideixo jo el que faig i si no em parles en espanyol, aquí no hi entres, és la llengua d’Espanya’

El to de la discussió va pujar de to. L’agent: ‘Aquí decideixo jo el que faig i si no em parles en espanyol, aquí no hi entres, és la llengua d’Espanya’. La Laura no s’ho podia creure. Paradoxalment, no paraven d’entrar joves estrangers que no en parlaven ni un borrall, d’espanyol. En aquell moment l’equip de seguretat va avisar la guàrdia civil, que es va endur la Laura en una carpa habilitada per la policia. ‘Van prendre’m les dades i van fer-me document segons el qual portava objectes inflamables que no podien entrar al recinte, res més; però al final el guàrdia civil, mentre em tornava a acompanyar a l’entrada, em va preguntar: “però per què no vols parlar en espanyol?”; i va afegir que li diguera en espanyol que volia tornar a entrar perquè si no, els de seguretat no m’entendrien’. La Laura no va cedir: ‘Abans em talleu la llengua.’

‘Preferia tirar la polsera abans de deixar-me humiliar d’aquesta manera’

A partir d’aquell moment, quan la Laura i els seus companys es disposaven a tornar a entrar al recinte, les amenaces es van accentuar, fins al punt que agents de seguretat van  cridar expressions espanyolistes om ‘Arriba España’. ‘Demane un full de reclamacions però em diuen que no en tenen i que el director ja està al cas de tot i que no vol que entre. Aleshores intenten tallar-me al polsera però jo me la lleve abans que ho fagen, referint que d’eixe festival me’n vaig jo, que no cal que em tiren’.

Un altre grup de noies que era allà en aquell moment li diuen a la Laura que cedeixi, que parli en espanyol i que se n’oblidi, que l’entrada ja era prou cara. ‘Els vaig dir que no podia, que preferia tirar la polsera abans de deixar-me humiliar d’aquesta manera’.

Els amics a de la Laura, alguns dels quals castellanoparlants, la van defensar infructusoament i i van acabar anant-se’n amb ella.

  • Una imatge de l’Arenal Sound

Relat de la jove, publicat al seu perfil de Facebook

“Per fi havia arribat la nit del famós i conegut Arenal Sound a Borriana, teníem l’entrada desde feia mesos i contàvem els dies que quedaven per disfrutar-lo. Divendres, 20:30 h actuava Manel i no se’l volíem perdre baix cap circumstància. A l’arribar al concert trobem en l’entrada del recinte els típics segurates, als quals ens dirigim en valencià sense cap mala idea, recordem que estem a Borriana, municipi de la provincia de Castelló. Una segurata ens respon que hem de parlar en espanyol perque ella no enten llengües com el català o el valencià (afirmació que em fa pensar…no són la mateixa entitat? Però bé…no cal calentar més l’ambient). Li expliquem que tenim dret d’expressar-nos en ambdues llengües (castellà i valencià, vivim en un territori bilingüe)i ixim del pas perquè el segurata del costat parlava valencià i diu que amb ell sí que podem parlar. Ens indignem un poc de la situació però no li donem més importància, perquè de forma involuntària estem acostumats a eixe menspreu. Ens centrem i disfrutem del concert…què grans!!!

Al acabar, eixim del recinte per poder sopar i beure a la platja, desconnectant així de les acumulacions dels concerts. Temps després volem tornar a entrar al concert i ens trobem de nou amb la segurata que no parlava llengües estranyes i socialment incòmodes. Ens reconeix i ens registra de dalt a baix. A mí em troben un sprai de defensa personal que sempre porte al bolso i al qual no li pare atenció, perquè mai utilitze. Em diu que amb això no puc entrar i me’l tira a terra amb tot el menyspreu. Li dic que jo puc decidir no entrar al concert i quedar-me amb el meu sprai, que no té cap dret a tirar-me’l. Li cabrege la meua irreverent actitut i crida la guàrdia civil, acusant-me de portar objectes perillosos i de no parlar en espanyol, la llengua d’Espanya (cite paraules textuals).

Em porten a un quartet amb la guàrdia cívil, em prenen les dades i em diu que he de tirar el sprai. Li dic que tire el sprai, però la guàrdia civil, no contenta, em diu que he de dir-li en castellà que vull entrar en el Arenal Sound perquè, si els segurates no m’entenen, jo no hi puc entrar. A tal abús d’autoritat responc que m’hauran de tallar la llengua per a evitar que jo parle valencià, la meua llengua, la llengua del meu país, llengua que ma mare m’ha incultat desde que era menuda, llengua en la qual pense i en la qual m’expresse. Per tant ja vos podeu imaginar la meua resposta, en valencià clar que sí.

Em trauen del quartet i m’estaven esperant els segurates, els quals m’amenacen per a que parle en castellà, referint expressions que pensave que no tindria la necessitat de sentir mai més com “Arriba España”, entre d’altres que no tinc ganes de recordar. Dic que ficaré una reclamació contra el festival i diuen que el director els ha dit que en pose 30 si vull, que se les pasen pel forro, i que jo ja no puc entrar a l’Arenal Sound. Intenten tallar-me la pulsera però jo me la lleve abans que ho fagen, referint que d’eixe festival me’n vaig jo, que no cal que em tiren. S’ofereixen “amablement” a acompanyar-me fins a la porta, invitació que rebutge, dient que conec el camí per a eixir.

Els meus amics em defenen front a la incoherència i injustícia de la situació, corrent finalment la mateixa sort que jo i sent expulsats. Front a tal valenta actuació, els dóne mil gràcies perquè dia a dia em demostren que són amics front a qualsevol situació. Contràriament, no aconseguisc oblidar un grup de xiques valencianoparlants que hi havia al meu costat i que, tal i com socialment els han ensenyat per tal adaptar-se dins del ramat, m’han dit amablement..”aii parla en castellà que no passa res, i podràs entrar, ja que t’has gastat els diners en l’entrada”. Perdona?? La meua llengua no està en venda i el preu de l’entrada d’eixe festival no pot comprar la nostra cultura, la nostra història ni la nostra tradició, termes que pareix que en la nostra societat careixen d’importància.

Sé que no puc lluitar contra un gegant com l’Arenal Sound, ni tampoc contra la discriminació que dia a dia sofreix la nostra llengua, però sent la necessitat de contar açò que ens ha ocorregut perquè és una història que es repeteix massa voltes, i que crec que no hem d’aguantar baix cap concepte perquè no comentem cap delicte defenent la nostra llengua, sinó que més bé enriquim la nostra cultura i reforcem les nostres arrels. No tinc cap inconvenient en parlar en castellà amb gent que per diferents motius no entén el valencià, però mai cediré front a la injustícia ni front a l’abús. Gràcies a les persones que ho hageu llegit i disculpeu la parrafada (segur que amb algunes faltes) però necessitava desfogar-me…

——————–

La Laura ha sigut molt digne i valenta, però ha hagut de suportar molta violència. Hem de mirar d’espabilar-nos, Mas, Junqueras, Forcadell i Muriel Casals, els capdavanters tenen una gran responsabilitat, el Poble Català es refia d’ells.

“Primer Declaració d’Independència, després refrendar-la amb una Consulta Vinculant”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

//

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!