Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

25 d'abril de 2012
0 comentaris

Rajoy

A Moments estel·lars de la humanitat, l’escriptor alemany Stephan Zweig ens ofereix quinze històries literaturitzades on es descriu un corol·lari de personatges obligats per les circumstàncies històriques a prendre decisions transcendents. És en aquests instants, oportunitats úniques forçades pels elements, el context històric, una estranya concatenació dels fets, quan els protagonistes han de mostrar llur tremp o exhibir llur inconsistència. És en aquests minuts estel·lars on trajectòries exemplars es dissoldran com estels rutilants, il·luminaran la nit, o la seva fracassada gesta enlluernarà el món. Així, des d’un Ciceró que tracta inútilment de liderar la República romana en els sagnants idus de març fins a un fracassat Scott que farà glòria de la seva derrota en la cursa pel Pol Sud, trobarem efímeres grandeses en homes humils i definitives misèries en personatges rellevants, amb el denominador comú d’haver de prendre la decisió correcta al moment oportú, i normalment fallar en l’intent.

Rajoy seria digne d’aparèixer en aquest literari assaig de Zweig, escriptor adorat pels anarquistes catalans dels anys trenta, que, des del seu exili brasiler, se suïcidà el 1942, aclaparat per la terrible guerra europea. Rajoy encarna un d’aquests personatges que arriben al cim sense la vàlua necessària per restar a l’alçada de les circumstàncies. Una personalitat que pot recordar a una de les quinze històries relatades als Moments estel·lars, la del general Grouchy, militar disciplinat i gris, que ha arribat on és per l’eliminació dels més preparats, a qui el destí el porta a perdre’s amb un terç de les forces de Napoleó pels camps de Valònia en plena tempesta d’estiu fins arribar tard a la decisiva batalla de Waterloo, tot precipitant la dissolució del somni imperial francès. Rajoy, com Grouchy és un home disciplinat i gris, que és on és per l’eliminació dels més preparats. Que dubta. Que no és a l’alçada de les circumstàncies. Que extravia l’exèrcit mentre passen els moments decisius. Que duu tatuada a la cara una derrota anunciada.

Rajoy, probablement amb bona memòria i el talent necessari per triomfar en l’estret món local d’una capital de províncies, és registrador de la propietat. I probablement deu ser una persona apta per a un home de classe mitjana i fer carrera des d’una eficient i laboriosa discreció. Tanmateix, ser registrador de la propietat, com jutge, com advocat de l’estat, com notari suposa passar deu anys del moment més decisiu en la formació d’una persona (entre els vint i trenta anys) a estudiar en una mena de retir voluntari. Això vol dir no aprendre res de la naturalesa humana, no aprendre a comprendre el món. No posar-se en contacte amb les circumstàncies reals que ens ensenyen, a còpia de sobredosis de realitat, a prendre decisions en moments compromesos. La tempesta ha arribat, i Rajoy, com Grouchy, s’ha extraviat. Ha esperat en va ordres que no arriben. No ha escoltat consells de persones honestes, i no s’ha sabut desprendre d’estèrils adoradors. Ha restat quiet. No ha après la iniciativa. Improvisa sense saber-ne. Ara, probablement, la boira de Waterloo s’esvaeix i Napoleó ha fugit, tot esperant el seu exili a Santa Elena. El registrador de la propietat no ha evitat el saqueig d’Espanya. Moments estel·lars de la humanitat, on un país pot caure amb una lleu tramuntana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!