Arxiu de la categoria: Borbons

Estrès, república i primer d’octubre

 

Publicat a La Manyana el 28 de setembre del 2018

L’any 509 abans de la nostra època a pocs quilòmetres de Roma, una colla d’oficials fan el que no poden fer en el camp de batalla: parlar de dones. Col·latí destaca la bellesa i virtuts de la seva dona, Lucrècia. Això fa que sigui anhelada per Sextus Tarquinius, fill del rei romà de dinastia etrusca Tarquini el Superb. Tarquinius va entrar a casa de Lucrècia i la va forçar a mantenir relacions sexuals sota amenaça de matar-la a ella i a un esclau, per posar-los junts i anunciar que els va sorprendre cometen adulteri. Quan marxa el violador, Lucrècia crida el seu marit i el seu pare; els fa prometre venjança i se suïcida amb un punyal per posar fi a la seva deshonra. La notícia s’escampa per Roma i una onada immensa d’indignació commou els ànims, els romans es reuneixen en el que pot considerar-se la primera concentració de caràcter lliure i burgès: el rei serà derrocat i els tirans expulsats. Els romans “romans” s’alliberen del jou de la monarquia d’origen etrusc i funden la res publica. Mai més un arrogant rei guiarà l’ésser comú dels romans. Això explica El filòsof alemany Peter Sloterdijk en el llibre Estrés y libertad, Editorial Godot (2017), citant Titus Livi -jo només n’he fet una paràfrasi traduïda lliurement al català.

Remarca Sloterdijk diu que, des de la perspectiva actual, som davant del naixement de la llibertat republicana a partir de la indignació col·lectiva. Una llibertat que inicialment no significava altra cosa que el desig de viure autònomament, d’acord a les lleis del país, els costums dels pares i no haver de sotmetre’s a la voluntat d’un individu massa ufà, sobretot si es tracta d’un dels reis espanyols (l’autor parla de reis perses). Ja veieu que vaig fent venir la història cap als nostres dies, i no em costa gens veure el paral·lelisme entre el fet narrat i els esdeveniments que des de fa un any estan passant al nostre país. Només cal imaginar-se que de la noble Lucrècia ara en diríem REFERÈNDUM; la intervenció policial del primer d’octubre va ser la violació d’un poble pacífic rematada amb l’amenaça vil del rei Felip VI i segon del postfranquisme. Continua la lectura de Estrès, república i primer d’octubre

Quo vadis? Felipe VI, l’egotista

On vas, Rei Felip VI? M’agradaria saber la resposta. Potser no la sap ningú, el futur, és més, la història, perquè parlem d’un rei, és impredictible. Sí que sabem d’on vens. Cada discurs ens situa en una habitació diferent del Palacio de la Zarzuela – zona d’esbarzers- on Vós treballeu. Però reialment on teniu la residència oficial és al Palau Reial de Madrid. Amb 135.000 m² de superfície i més de 3.418 habitacions, és el palau més gran d’Europa. Aprofitant els fonaments de l’antic Alcázar i amb les arts de l’arquitectura barroca, els vostres avantpassats el van començar a construir el 7 d’abril de 1735. I encara sou allí en esperit, ànima o marc mental. Sou un rei barroc, uniformista, hereu de l’absolutisme, clàssic com la llatinada del títol de l’article.

No crec que sigui casualitat que el Palau estigui situat al carrer Bailén s/n, en commemoració de la Batalla de Bailèn que es va produir durant la Guerra del Francès. Va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée. Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 (per un dia no tenim un altre 18 de juliol) al costat de la ciutat de Bailèn, a l’actual província de Jaén. Ara, els francesos us fan un bon servei a Vós. Continua la lectura de Quo vadis? Felipe VI, l’egotista